Qui està preparat?

I això que era la primera vegada. El primer cop que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha inclòs la pregunta sobre què votaria en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya, i el resultat és que una majoria agafarien la papereta del “sí”. Ho faria un 42,9%, contra el 28,2%, que optaria per la del “no”. Deixant fora dels resultats el 23,3% dels que diuen que s'abstindrien –tal com passa a la realitat–, la xifra dels que voldrien un Estat propi pujaria fins al 60%.

De les dades del CEO és especialment interessant analitzar els motius pels quals es vol una Catalunya independent. De motius, n'hi pot haver tants com persones van respondre el baròmetre –unes 2.500– però, en aquest cas, guanyen els econòmics. Segurament no és casual en l'actual context, però sobretot mostra la interiorització del discurs que la contribució que fa Catalunya a l'Estat no es veu compensada. Només cal anar a les xifres. En un moviment forçat des de Catalunya, el juliol del 2008 es presentava la darrera actualització de la balança fiscal feta per l'Estat –amb dades del 2005– i es reconeixia un dèficit fiscal de fins a 14.800 milions.

Els percentatges del CEO fan pensar en allò que ja fa uns anys pregonava Josep-Lluís Carod-Rovira quan parlava del “patriotisme de butxaca”. “D'aquesta en tenim tots”, proclamava. El discurs sembla que ha tingut èxit amb una certa permeabilitat no només en les opcions declaradament independentistes –on és una evidència– sinó també entre l'electorat de CiU, el qual en un 55% votaria sí, i d'ICV-EUiA, on aquest percentatge se situa entorn del 45%.

Hi ha qui diu que la societat catalana no està prou madura per a una consulta sobre la independència. Aquest era un dels grans arguments per rebutjar o minimitzar les convocatòries sobiranistes organitzades des de la societat civil que van culminar a l'abril a Barcelona. Sent conscients que la gent no respon igual a una enquesta telefònica que a una consulta nacional, el sondeig del baròmetre mostra exactament el contrari. Potser, un cop més, són els partits els que no estan prou preparats.