Cervesa, set i salut
El valor calòric és moderat: una ‘mitjana', que és un terç de litre, aporta unes 150 quilocalories; en el cas de la cervesa sense alcohol és força menys
A l'estiu tenim més set i bevem més cervesa que la resta de l'any. La que es considera beguda “mediterrània” per excel·lència, el vi, no ens serveix per a aquesta finalitat. Com diu Josep Pla al capítol “El vi i la cervesa” de la seva obra El que hem menjat, de la qual l'Avui en va fer una edició com a col·leccionable ja fa uns anys, “la cervesa té una acceptació universal, i en els països de vi, que són els meus, es pren quan es té una set important i per passar l'estona o per matar una hora a la terrassa d'un cafè o d'un bar a l'estiu, sense exposar-se a les sempre inevitables conseqüències de l'alcohol directe i, en general, desagradable”, i afegeix que “en aquest sentit, el vi i la cervesa són coses complementàries”. És així perquè la cervesa conté menys alcohol que el vi, però en solem beure més, i, per tant, els efectes “directes” poden acabar essent els mateixos. Això no és una crítica al nostre gran escriptor, però sí una constatació que cal no oblidar. Són moltes les referències que feia Pla al menjar i beure, que no acaben en l'obra esmentada. Només cal llegir les Cartes d'Itàlia o, com recordava Salvador Garcia Arbós a Presència fa uns mesos, els Escrits empordanesos. De fet, com afirmen els experts en cultura alimentària Joan i John Digby, la manera més fàcil de gaudir dels aliments sense guanyar pes ni arriscar-se a ingerir ingredients sospitosos, és llegir llibres de cuina i alimentació.
Ja fa un temps que la cervesa ha guanyat prestigi i identitat, seguint les passes del vi. Pel que fa a la identitat ho manifestava fa uns dies Jordi Cabré en aquest diari, en constatar que fins i tot la publicitat busca que veiem la cervesa associada a un lloc, un país o un món determinat. Mols amants de la cervesa ja no es limiten a consumir les grans marques, que a Catalunya en tenim de prou bones, i una ben coherent pel que fa a l'etiquetatge en català, sinó que també busquen cerveses de produccions locals, i d'altres països, que aporten varietat i noves qualitats de tast. Com informava El Punt a finals de juliol, una taverna de Mataró ha aconseguit la primera posició d'un rànquing internacional d'establiments especialitzats en cerveses, i n'hi ha en altres poblacions de Catalunya. Es tracta de cerveses dites artesanals i s'està arribant, fins i tot, a les cerveses fetes a casa, com el pa. Per cert que la denominació “artesanal” és discutible perquè, en rigor, vol dir fet manualment, i per fer cervesa, en grans o no tan grans quantitats, no n'hi ha prou amb les mans, sinó que calen unes bones instal·lacions.
La cervesa, com el pa, és un derivat dels cereals i se l'ha denominat, amb fonament, “pa líquid”. En ambdós casos l'obtenció es basa en una fermentació alcohòlica, amb la diferència que en el pa la temperatura del forn evapora l'alcohol, i en la cervesa aquest alcohol s'hi queda. Avui la tecnologia permet disposar de les cerveses “sense alcohol”, que sí que es poden considerar, del tot, pa líquid. Les propietats biològiques i nutritives de la cervesa són interessants. El valor calòric és moderat: una mitjana, que és un terç de litre, aporta unes 150 quilocalories; en el cas de la cervesa sense alcohol és força menys. El seu contingut en alcohol no és gaire alt i, com ja s'ha posat en relleu en el vi, ingestes realment moderades d'alcohol tenen efectes cardiovasculars positius, que cal sempre posar en relleu amb prudència i recordant els efectes negatius del seu excés, i que efectes similars també es poden aconseguir amb altres mesures dietètiques. També aporta vitamines del grup B, antioxidants, fibra i minerals (amb l'avantatge que és pobre en sodi), no té greix i té pocs sucres. És doncs un aliment integrable en la dieta de persones adultes sanes que no prenguin medicaments que interaccionin amb l'alcohol i no hagin de conduir. Amb la cervesa realment sense alcohol podem tirar pel dret. D'altra banda, també és una beguda mediterrània, tant o més antiga que el vi: els egipcis ja en feien i els romans en bevien. Com ha dit el poeta nord-americà John Ciardi, la fermentació i la civilització són inseparables.
