Publicitat d'aliments: sal i llet
Els anuncis d'aliments han estat avaluats per garantir-ne la idoneïtat
Moltes patologies tenen relació amb l'alimentació, especialment l'obesitat, els trastorns cardiovasculars i la diabetis. Les causes són complexes i els aliments no en són l'única, però hi influeixen. Per això es recomana evitar l'excés de calories, greixos, sucres i sal. Per poder triar correctament els aliments cal informació, i les fonts són, bàsicament, uns bons models a casa i a l'escola, i tota mena de missatges i campanyes que difonen i porten a terme les administracions públiques. La publicitat també influeix de manera important en els hàbits alimentaris, especialment en la població infantil i jove. Per això existeix a l'Estat espanyol el Codi PAOS, subscrit entre el Ministeri de Sanitat i la indústria alimentària. A més, l'associació Autocontrol de la Publicitat, que té com a membres agències de publicitat, mitjans i anunciants, gestiona l'autoregulació publicitària, que, entre altres coses, tramita reclamacions presentades per consumidors (o les seves associacions) o, fins i tot, d'unes empreses contra altres, i elabora codis deontològics sobre la publicitat a fi que es respectin els objectius del Codi PAOS. A Catalunya el PAAS (Pla Integral per a la Promoció de la Salut Mitjançant l'Activitat Física i l'Alimentació Saludable), elaborat pel Departament de Salut, vetlla també pels mateixos objectius.
Els anuncis d'aliments, per tant, abans no surten als mitjans han estat avaluats per garantir-ne la idoneïtat. Dos anuncis actualment difosos a casa nostra mereixen un comentari en aquest sentit. Un fa referència a una sal que porta un plus de iode, fluor, magnesi, calci i fòsfor. La sal és clorur sòdic i, per tant, una font de sodi, l'excés del qual és un factor de risc d'hipertensió. Com lliga la promoció d'aquesta sal amb la restricció que es recomana a la població? Una anàlisi sense matisos diria que no és pertinent promocionar el consum de sal, però aquesta seria una visió “integrista” de la qüestió. L'anunci aconsella consumir-ne 3 grams al dia, la qual cosa és correcta perquè les recomanacions són d'uns 6 grams com a molt. Pel que fa al calci, sempre és benvingut, però la sal no és la millor font. Per a això ja tenim la llet. Més interessants són el fluor (per prevenir la càries) i el iode (per prevenir el goll). Aquí tenim un argument a favor d'aquesta sal, ja que enriquir-la amb iode, com es fa a molts països, és convenient per garantir-ne la ingesta, fins al punt que s'ha observat que allà on s'ha limitat molt la ingesta de sal, comença a aparèixer falta de iode. Fent un balanç global, potser aquest anunci no és criticable, a condició que quedi clar que de sal, poca, però, posats a fer, millor la que porta iode i fluor, que no es troben en molts aliments.
El segon anunci és el d'una llaminadura en forma de “sandvitx de llet”, que es promociona com “una altra manera de prendre llet” o “llet a mossegades”, fins al punt que en els espots radiofònics una criatura en vol beure i la mare li diu que no cal, que amb aquest sandvitx ja en té prou. No és així perquè, com diu l'etiqueta del producte, conté un 40 % de llet, però la resta són greixos, sucre, mel, mantega, ous, cacau i farina. Cent grams de llet sencera són unes 63 quilocalories, 4,7 grams de lactosa (sucre), i 3,5 grams de greix, i 100 d'aquesta llaminadura aporten 420 quilocalories, 30 grams de sucres i 28 de greixos. Com que la unitat d'aquest producte és de 28 grams, la seva aportació en nutrients s'acosta a la d'una tassa de llet, però segueix sense ser el mateix. És un anunci equívoc. Tot, però, pot tenir la seva justificació. Les crítiques contra les llaminadures són sovint exagerades, i els seus fabricants tenen dret a promocionar-les i les criatures (i els grans) a menjar-ne de tant en tant, però seria més adient comparar aquesta llaminadura amb una altra de convencional, sense llet, i suggerir una quantitat aconsellable, que per a dolços vol dir una ingesta ocasional, no com la llet, que convé consumir habitualment. No hi ha aliments “bons i dolents”, però alguns, com la sal i les llaminadures, s'han de menjar amb moderació i la publicitat ho ha de deixar clar.
