Opinió

Ciutadania als Instituts: com?

Només formant uns nous bons ciutadans, ells podran ventejar una mica l'aire enrarit de força ambients públics

El primer article de la Convenció sobre els drets de l'infant explicita que “un infant és l'ésser humà fins als divuit anys”. S'hi estableixen els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infància i la joventut. S'hi reconeix també “el dret, així que [el nen o jove] tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot allò que l'afecta i a veure com aquesta opinió és atesa” (art. 12), i es protegeix la seva llibertat d'expressió, d'associació, d'accés a informació procedent de diverses fons, etc. També es determina que “l'educació [...] ha d'inculcar el respecte dels drets humans, el respecte dels seus pares, de la seva pròpia identitat cultural, del seu idioma i valors, com també els valors culturals dels altres països” i altres detalls de ciutadania. L'article 31 garanteix el dret “al descans i al lleure”, aspecte que sí semblen prendre's amb decisió els nostres adolescents, oi?

Cal una Educació per a la ciutadania de debò, en els ambients específicament formatius. En canvi, és un disbarat pressionar-los perquè participin en vagues manipulades, projectar-los en hores de classe pel·lícules plenes de despropòsits comportamentals o desafeccionar-los a la participació política només perquè un o més docents estiguem indignats.

Un excel·lent informe sobre educació per a la ciutadania és el del britànic Bernard Crick (1929-2008). El seu pensament s'ha sintetitzat en una màxima: “Politics is ethics done in public”. No debatré pas ara si això és cert, o bé si la raó la té Maquiavel. Aquest informe va permetre un enfocament correcte de la Citizenship en el currículum educatiu del seu país. Aquí, en canvi, seguim tenint embullats i inoperatius documents curriculars (xtec.cat/edubib). L'informe Crick indicava tres objectius clars: afavorir la responsabilitat social i moral; incentivar la implicació comunitària i ampliar la cultura política (institucions, lleis, etcètera). Entre altres ítems d'avaluació, proposava: distingir entre poder i autoritat; canviar d'opinió davant arguments més fonamentats; reconèixer diferents formes de manipulació i persuasió, o l'haver entès la naturalesa de les accions de voluntariat en les comunitats. Pràctic, oi?

Nosaltres també ensenyem, treballem i avaluem tot això, però... quantes dificultats! L'informe Crick suggeria dedicar-hi un 5% del currículum. El nostre patètic Decret 143/2007, el del currículum de l'ESO, només en permet un 1,6% (una ridícula horeta setmanal a 3r i una altra a 4t). Reivindiquem 6 hores, en un parell o 3 de cursos. Hi ha algú que escolti?

La formació en Ciutadania adquireix a cada país el format que els és més propi: a França s'han triat continguts socials, jurídics i polítics de gran rigor acadèmic; al Regne Unit el currículum inclou amplis components morals per al “desenvolupament espiritual, moral, social i cultural”; als Estats Units hi ha dues tendències, una dirigida a la formació del caràcter, en el sentit de les virtuts aristotèliques, i l'altra més centrada a ensenyar democràcia. ¿I els catalans? Força gent coincidim amb els ianquis en proposar una mena de service learning, d'aprenentatge mitjançant la participació en treballs comunitaris i en intervencions cíviques. Però a cada institut es campa per on es pot.

És cert que, en temes ètics, tenim discrepàncies entre nosaltres, però no les hem d'exagerar pas. Som gent acollidora i honesta, assenyada. Només formant uns nous bons ciutadans, ells podran ventejar una mica l'aire enrarit de força ambients públics i provar de construir –amb gent d'arreu– un bon projecte ètic comú. Els qui ensenyem això als instituts ja ens hi estem arromangant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.