el defensor del lector
Ha tornat Cultura
Cal agrair que s'hagi fet aquest esforç i, a més, es brindi també als lectors de l'edició de les comarques gironines. Tot sigui per la cultura
Satisfacció general, el suplement de Cultura, dedicat bàsicament als llibres, ha tornat, tal com ho havien promès els responsables del diari. I no només el poden llegir els antics lectors de l'Avui, a través de l'edició nacional d'El Punt Avui, sinó que també el tenim a les mans els lectors d'El Punt Avui de les comarques gironines. Si he de ser sincer, no les tenia totes quan molts lectors es queixaven per la desaparició del suplement des de l'estiu, quan es va fer el casament dels dos diaris en un de sol, tot i que la direcció del diari m'anava dient que es tornaria a publicar. Que les ganes hi eren, ja ho sabia, i en cap moment vaig dubtar de la intenció i dels desitjos de fer-ho, però els números són els números i cal reconèixer que si és difícil trobar publicitat per a un diari normal encara ho és molt més per a un suplement dedicat als llibres. Cal agrair, doncs, a l'empresa que hagi fet aquest esforç i, a més, el brindi també als lectors de l'edició de les comarques gironines. Tot sigui per la cultura. En Francesc Barbero, de la Ribera d'Ebre, m'envia un correu electrònic en què reflexiona sobre la col·locació de les pàgines d'informació comarcal cap al final del diari. “La pèrdua de protagonisme de les comarques de l'Ebre en la nova configuració és notòria. Entenc que ara estem davant d'un diari nacional i que els que venim d'El Punt potser érem –som– proclius a valorar en major grau les notícies de proximitat.” Certament, cada vegada que un lector m'ho recorda no puc menys que entristir-me i em vénen a la memòria aquelles reunions del consell editorial quan es planificaven no sé quantes edicions d'El Punt de tot Catalunya. I no us penseu, d'això no fa gaire. Però la crisi ha anat tan ràpida que, la veritat, no hem tingut ni temps de pair-ho. Pel que fa a la col·locació de la secció Catalunya, no és ben bé al final del diari, sinó més o menys al mig. Entenc, Francesc, que acostumat a l'antic El Punt, en què les notícies comarcals obrien el diari, se't fa estrany llegir les notícies de casa tan enrere. És la compaginació que hi ha i crec que en aquest cas el lloc no fa la cosa.
Deixeu-me somniar i esperar que en un temps no llunyà El Punt Avui pugui complir els seus objectius, que teòricament no ha abandonat, de fer edicions comarcals. Pot ser que aquest objectiu es compleixi a través de les edicions digitals, que alguns diuen que ja és el present, no el futur, però jo desitjo durant molt temps poder anar al quiosc a buscar el diari i llegir-lo tranquil·lament al sofà. Sóc un antiquat? Doncs segurament que sí. Tot i que quan vaig a veure el meu noi a Alemanya ben bé que m'agrada llegir cada dia el diari a través d'internet.
NO HI HA SUBTÍTOLS
En Henry Ettinghausen –“Benvolgut col·lega”, em diu, gràcies– reflexiona en el seu correu que m'envia sobre un tema de compaginació. “Abans els articles es dividien amb petits subtítols que facilitaven molt la lectura, ajudant el lector a anticipar el desenvolupament de l'argument o de la informació. Ara l'estil que opera deixa el lector sense aquests ajuts, posant en negreta les primeres paraules de cada paràgraf”. Certament, cada diari té la seva compaginació, i una ens pot agradar o ser-nos més útil que una altra. Amb tot, crec que l'actual compaginació és prou útil per al lector. M'explico. Quan vaig començar a exercir de periodista normalment les notícies tenien un avanttítol, un títol i un subtítol. En la compaginació actual d'El Punt Avui han desaparegut totalment els avantíttols i després dels títols hi ha una o dues frases que intenten –no sé si sempre s'aconsegueix– resumir el contingut de la informació i, a més, algunes vegades hi ha un trencat per ajudar més el lector. En una cosa segur que estaríem d'acord: els lectors de diaris ens enganxem tant als esquemes que seguim cada dia que ens és difícil acostumar-nos a un nou disseny. Les persones som animals de costums. La veritat és que a mi em costa situar-me quan agafo un altre diari que no és el que llegeixo habitualment. Amb tot, gràcies, “col·lega” Henry.
