Opinió

de set en set

Blat (de moro)

El Javier és un bon amic, a qui vaig conèixer fa uns deu anys. És argentí; allà va néixer, créixer, es va formar com a psicòleg i mediador, i avui aquesta és la seva professió a Catalunya. Dirigeix centres, imparteix màsters a universitats d'arreu de l'Estat, i a Catalunya ho fa en català. Ahir li vaig trucar perquè acaba d'arribar d'unes vacances al seu país de naixement, perquè feia molts anys que no veia els germans, nebots, ni molts amics. I ha tornat encantat de com ho ha trobat tot, de com l'han tractat amics i coneguts, i fascinat amb el gust de la carn i el dulce de leche que tant enyorava.

Li vaig trucar per explicar-li que ahir vaig ser a dos actes interessants: el primer, al Mercat de Santa Caterina, i el segon, al Departament de Benestar, per participar a la Mesa per la Immigració en representació d'Òmnium.

Al Mercat, Sos Racisme va dir ben alt que en aquest país tots els colors són benvinguts, i ens va presentar un antropòleg –de qui lamento no recordar el nom– que amb un ús brillant de la simplicitat de les metàfores ens va voler recordar què faríem a Catalunya sense el tomàquet d'Amèrica, si volguéssim explicar l'essència de la nostra gastronomia. Al Palau de Mar un pacte per la immigració renovat –malgrat clamoroses absències– la societat del país, civil i política, va convenir en la riquesa que suposa una societat plural i cohesionada, i la necessitat que la llengua pròpia en sigui el vehicle que permeti la igualtat d'oportunitats.

Em vaig adonar que estava atabalant el Javier, que acabava d'aterrar, i vaig dir-li: “Va, explica'm tu alguna cosa maca que t'hagi passat a Buenos Aires.” I em va explicar això: “A Puerto Madero vaig voler entrar a una galeria on havia vist un quadre que m'havia agradat. Vaig anar fins a la dependenta i li vaig preguntar el preu. Ja saps com som els argentins, i en la llarga conversa em va demanar on vivia. Quan vaig dir-li que a Sitges, va fer un crit, i va començar a parlar-me en català. Havia estat vivint durant cinc anys a Mataró. La gent de la galeria ens mirava, i no entenia res.” S'entén tot oi?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.