Una placa

Des de l'endemà de Sant Jordi, als números 22-24 de la baixada de Briz, a Vallcarca, una placa recorda un estadant il·lustre: hi va viure menys d'un any –d'octubre de 1931 a juliol de 1932– el compositor, teòric i pedagog Arnold Schönberg. Figura cabdal i revolucionària de la creació musical del segle XX, Schönberg va venir a Barcelona per salut, i atret per la coneixença amb els músics Robert Gerhard i Pau Casals. Rere la placa d'aquesta casa s'estén una profunda història que ara ja sols podem mirar de reconstruir com un collage maldestre: el bullici cultural dels anys 30 a Barcelona, l'Adlan (Amics de l'Art Nou), els partits de tennis de Schönberg amb Carles Sindreu, periodista i poeta al rovell de l'ou de moltes iniciatives culturals, reculat en els graons de la memòria. Històrica, sí.

Carles Sindreu, a qui erròniament en el text editat per la inauguració d'aquesta placa s'anomena Josep, té una relació estreta amb Schönberg. “Tan estreta” que va acabar sent el padrí de bateig de Núria, filla del compositor, segons revela Carme Arenas, estudiosa de Sindreu. Vuitanta anys després d'aquella estada, és emocionant consultar per Internet el fons del centre Schönberg, a Viena, i saber que hi tenen un exemplar de Radiacions i poemes, el primer llibre d'avantguarda de Sindreu, del 1928. I dues troballes més: una caricatura del poeta feta pel compositor i un autoretrat: “The pupil to his master of tennis Mr Sindreu.” Potser el compositor no sabia que a Carles li havien dit “Sindreu El Malo”. El germà, Paco, era el bo, el tennista que havia estat campió d'Espanya. En canvi, Schönberg sí que devia saber un grapat de coses de Sindreu, d'una efervescència cultural sense complexos ni punyetes. És emocionant saber que hi ha un Radiacions i poemes a Àustria, i colpidor constatar que una certa història d'aquest país sols s'intueix per detalls escadussers, com un quadratí al carrer o una troballa per internet. Com puntes que suren, quasi per error, en la realitat.@aballbona