el defensor del lector
Intent d'objectivitat
Amb el temps es va demostrar que, si alguna cosa El Punt no era,
de cap manera, era
un diari de partit
Rebo un correu signat per Josep Salart Mont, sense més detalls personals ni adreces, en el qual deixa anar tota la seva bilis en poques ratlles. D'entrada, em diu “bon dia, aquest diari cada dia fa més pudor convergent”. “No tardarem gaire a no poder-lo llegir perquè està ratllant el límit de la desinformació del nostre país”, hi afegeix a continuació. He hagut d'aturar-ne la lectura i intentar situar-me. Fins i tot he pensat que aquest senyor s'ha equivocat de diari i d'adreça i potser volia enviar el correu a La Razón o l'ABC o, fins i tot, a El Mundo. Però, no. L'envia a aquest defensor del lector. Continua el correu: “No veig mai que surti cap notícia de cap partit que aposti clarament per un estat propi, no veig mai que les notícies que angoixen i preocupen la gent que viu a casa nostra quedin reflectides com al més important.” Continuo al·lucinant. En confiança, Josep, vols dir que tu llegeixes El Punt Avui cada dia i intentes mirar-te'l amb objectivitat? Jo sí que et puc assegurar que me l'estudio cada dia –et diré que hi dedico gairebé dues hores, a llegir-lo tot de cap a peus– i et podria dir de memòria les moltíssimes vegades que surten notícies d'aquelles que tu dius que no veus. Si El Punt Avui ha triat una opció clara és la de ser un diari del país, un defensor acèrrim de postures fins i tot independentistes. Quantes portades del diari han fet furor per la seva claredat? El correu acaba tractant-nos de “llepaculs” que emplenem “aquest paperot” amb les notícies que ens convé. Josep, estic segur que quan vas escriure aquest correu no tenies un bon dia, alguna te'n devia passar.
Hem d'acceptar que cada diari té la seva línia i, també cal tenir en compte que cal ser oberts en el tema de les opinions. N'hem parlat moltes vegades. La veritat és que no em ve de nou això de situar el nostre diari en un lloc polític concret. Des del primer dia que ens ha passat. Al començament, de ben segur perquè el grup més nombrós dels que van llançar i van realitzar la idea d'un nou diari a les comarques gironines era gent militant o afí al PSC, al diari se'l va inscriure en l'òrbita socialista. Amb el temps, es va demostrar que, si alguna cosa El Punt no era, de cap manera, era un diari de partit. Quan vaig ser-ne director, la prova del nou per a mi va ser que avui em telefonaven per dir-me que érem uns socialistes descarats i, l'endemà, uns convergents sense excuses. No puc fer una anàlisi de l'Avui, perquè jo no hi era, i la veritat és que va viure diverses etapes. La prova que el diari s'ha volgut mantenir en una línia objectiva, dins de la subjectivitat de les persones, és que sempre ha tingut un consell editorial, amb gent molt variada pel que fa a les seves idees, procedent de diversos indrets de la geografia i la cultura, que, per amor a l'art, ha vetllat perquè el diari no s'apartés del seus quatre principis bàsics: el fet de ser independent, català, comarcal i democràtic. I fins avui puc assegurar que els propietaris del diari s'han reafirmat en aquests quatre principis. I confio que, durant molt de temps, sigui així.
Els castells a l'edició gironina
El diumenge 6 de maig vaig contestar com a defensor del lector a l'amic Joan Gala, de Barcelona, que havia anat a l'Escala, i en l'edició gironina no hi va trobar notícies de castells i castellers. Des que ha començat la temporada castellera, la secció “Castells” apareix també a l'edició de les comarques gironines. Suposo que en Joan se n'alegrarà, però molts gironins també. El món dels castells certament té una transcendència especial a les comarques tarragonines particularment, però des de fa uns anys s'ha anat escampant i ara tenim colles castelleres també a les comarques de Girona. I també n'hi ha a la resta de comarques de Catalunya. A l'edició nacional es tractava a bastament la informació castellera, cosa normal i lògica, però ara la mateixa informació que poden llegir els de Barcelona la tenim també en l'edició de comarques gironines. La veritat és que no recordo que s'hagués anunciat, però, quan un dilluns vaig obrir el diari i vaig trobar la secció “Castells”, me'n vaig alegrar. És una activitat esportiva i cultural molt nostrada i s'ha de fomentar. Ho celebro.
Acabo agraint a l'amic Jordi Rigall de Figueres el control de qualitat del nostre diari. És bo que des de fora se'ns digui allò que fem malament. Només reconeixent els errors els podrem solucionar.
