Coaccions

El nom de José Ramón Bauzá els sona, oi? És el president del govern de les Balears que s'ha atrevit a fer allò que cap dels seus antecessors populars es va atrevir a tirar endavant: obrir la porta a una doble línia d'escolarització a les Illes. Com que a Catalunya ja sabem de què va això, els que impulsen la pretesa llibertat de triar una de les llengües oficials al territori (catalana o espanyola) volen en realitat que s'imposi aquella que disposa del formidable suport d'un estat al darrere, i no cal que m'estengui en detalls.

Ara bé, què ha passat a les Illes? Doncs que una immensa majoria de les famílies ha optat perquè els seus fills rebin l'ensenyament en català. Deu ser perquè han vist que, al contrari del que prediquen els apocalíptics, els infants surten de l'escola dominant els dos idiomes.

Davant la poca sort d'aquesta campanya de defensa de l'espanyol a l'escola, el govern balear ha enviat cartes a les famílies en què torna a recordar-los el dret sobirà que tenen de triar la llengua d'escolarització. Com que aquesta ara és el català, és obvi que el que la carta intenta és convèncer els pares perquè es passin a l'espanyol. Fins i tot si els seus fills són enmig d'un cicle educatiu, un supòsit que crec que la llei no preveu.

I aquest poc èxit, com s'explica? Que potser les famílies no volen crear un conflicte allà on no n'hi ha cap? Que potser és una manera d'exhibir que el PP està perdent la confiança? No: el Círculo Balear n'ha tret l'entrellat. Tot és culpa dels directors, que coaccionen les famílies. Ves per on. Doncs apa: al jutjat, a denunciar.