Opinió

La insuportable frangibilitat del català

Si a Catalunya s'apliqués el mètode de la filologia oficial aragonesa, la llengua pròpia de la Val d'Aran no seria una variant del gascó sinó del català i l'espanyol que se sent pertot arreu entraria en el ventall de parles xaves sorgides dins el català central. Potser un fort sentit del ridícul, o la sensibilitat estètica que fa perdre el camí als llevantins, com deia Unamuno, ens ha impedit cometre un dictamen tan demencial. La qüestió és si una administració pot establir la denominació i les característiques d'una llengua en contra dels criteris científics universalment admesos. La qüestió, ens replicaran immediatament des de l'altra banda del Cinca, és saber qui mana. Al capdavall, aquesta manera de veure el món; d'entendre la llei no com una prescripció de la raó amb vista al bé comú, com deia sant Tomàs d'Aquino, sinó com un dictat al qual s'ha de sotmetre la raó, ha estat la més freqüent d'ençà que els humans viuen en societat. Els tibetans han estat degradats a la condició de xinesos perquè una remota cort va decidir fa segles posar el seu territori en els mapes de l'imperi. Els turcs que ocupen Anatòlia consideren que els kurds són bandits de les muntanyes l'opinió dels quals no s'ha de tenir en compte de cap manera. Els russos han fet passar per l'adreçador els pobles de mig Euràsia, buscant inspiració en el mil·lenarisme comunista quan la fe ortodoxa flaquejava. I això no és cap exclusiva dels imperis orientals. Durant la revolució francesa, es va imposar la divisió en departaments que encara existeix, però hi havia hagut el projecte, descartat, que fossin tots de la mateixa extensió i amb límits rectangulars! Del despotisme il·lustrat al despotisme pur i dur va un pas molt curt que a Europa sempre hi ha gent amb moltes ganes de fer. Vista en aquesta perspectiva la preocupació del govern regional de l'Aragó per la parla fronterera d'uns districtes agraris que no arriben al 5% del seu territori resulta entendridorament provinciana, pallussa i tartarinesca. Fora del Principat, la immensa majoria dels catalanoparlants, que tampoc no és gaire població, tot i sentir-s'hi més o menys vinculats sentimentalment, no tenen propòsit de relligar-s'hi en cap projecte polític, però és tanta la por que canviïn de parer que des dels pilars de l'Estat ja no saben què inventar. És com si hi hagués una disputa pels marges i comencessin presentant escriptures falses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.