Un exemple d'història local
El primer ‘Full d'història local' va sortir el febrer del 1988 i el juny d'enguany es va celebrar la sortida de l'emblemàtic número cent
Alguna vegada que ho digué em vaig quedar tot cofoi: “Catalunya és un país que s'escolta poc a si mateix.” Segons com es miri tenia tota la raó, però hi ha força exemples que, gràcies a Déu!, em fan quedar malament. També puc dir a favor meu que és a causa de l'esforç d'anys recents que les coses han millorat molt en aquest sentit, aconseguint incrementar de manera notable el coneixement que ara tenen molts pobles d'ells mateixos.
Un cas capdavanter des de fa una colla d'anys és el de l'Escala, “Perla de l'Empordà”, com diu la cançó, portat, entre d'altres, per un motor de moltes revolucions per minut que és la directora del seu Arxiu, na Lourdes Boix i Llonch.
A part de la feina de desar papers i tenir-ne tota la cura que reclamen els temps que corren, de diversos llibres importants de temes escalencs, fets per ella mateixa o gràcies a haver entusiasmat i compromès molta altra gent i d'haver gestionat recursos per fer-ho, queda com a testimoni de l'empenta de la Lourdes, la Festa de la Sal que es fa cada any des de fa tres lustres, l'esplèndid Museu de l'Anxova i de la Sal i un reguitzell d'activitats de tota mena, totes al coneixement i la comprensió de la vida del poble i del seu entorn.
Però potser, malgrat la seva modèstia, el que deixa més clara la constància i voluntat del poble són els anomenats Fulls d'història local que, amb més o menys regularitat, segons el suport de les autoritats municipals, han anat apareixent des de fa gairebé un quart de segle. El primer va sortir el febrer del 1988 i el juny d'enguany es va celebrar la sortida de l'emblemàtic número cent.
Cal dir, per això, que en aquesta llarga aventura l'Arxiu no ha navegat sol. La companyia i col·laboració del Centre d'Estudis Escalencs i, sobretot, la solidaritat de tots aquells habitants del poble que no tenen por del que pugui saber-se burxant el passat i, fins i tot, d'alguns forasters, han resultat fonamentals per anar reunint testimonis de tota mena, material fotogràfic, dibuixos, plànols i, sobretot, escrits de bones firmes, que han fet de cada un d'aquests Fulls d'història local una publicació periòdica sempre interessant des de les primeres fins a les darreres pàgines, i ben cert que alguns d'aquests Fulls... n'han arribat a tenir més que molts altres llibres amb tota la barba.
Finalment, entre altres gestions que se m'escapen, cal fer esment de la col·laboració pràctica a favor del turisme d'un poble com aquest, que ha transcendit de ser majoritàriament de pescadors i agricultors pobres a empresaris ben estants de serveis per als visitants. El Museu de l'Anxova promou ara sis Rutes Culturals, Turístiques i de Patrimoni que aprofiten com cal els atractius de la vila: una passejada pel barri vell per recordar Caterina Albert, coneguda fora de l'Escala més aviat com a Víctor Català, el pseudònim de la gran escriptora que va ser. Visita a una casa de pescadors del segle XVIII. Una passejada en barca per la costa i veure les defenses contra els pirates i sentir històries dels avis. Les dunes de Sant Martí d'Empúries. El centre de malacologia Matilde Espinosa, reconegut com un dels més importants d'Europa. Finalment, els búnquers de la costa fets els anys quaranta durant el franquisme per mantenir Espanya aïllada de la democràcia...
Tant de bo que tots els pobles de Catalunya poguessin fer coses similars.
