Ostres quin estiu!

És un fet que hi ha encara un percentatge important de persones a qui la crisi no ha afectat i famílies que, de moment, sols tècnicament, són menys riques. Les cotitzacions de les accions de les empreses de tota mena han baixat considerablement i el món capitalista se sent tocat. Així i tot, moltes han abonat rendiments, amb efectiu o paper propi; altres no han pogut i resisteixen, i moltes —massa— han cessat.

Les empreses més castigades són les familiars, les mitjanes i petites i totes aquelles els rendiments de les quals venien assenyalats per bicoques de contractes de favor de centres oficials, d'ajuntaments importants; concessionàries de productes de primera necessitat, importats, els quals subministren a raó de favor per comanda. Es pot sentir en despatxos entreoberts: “He parlat amb fàbrica i te'n faran vint tones. Hi ha recàrrec. Ho entens, veritat?” L'interlocutor ho entén aguantant la respiració. Sap que el carden i ha de donar les gràcies! Franco no s'emportà del tot la martingala: en resten molts cultius!

Semblava que, amb la foscor de l'horitzó, aquest estiu tothom restaria a peu de problema. Sols han quedat de guàrdia mitja dotzena de polítics i els segundos que rastregen per situar-se. Les dades que donen són catastròfiques. Però, què saben ells del que passarà? Sols l'independentisme vibra amb intensitat, amb l'adhesió dels veïns de mestral i tramuntana, amb els quals juguen a esborrar fronteres. A París diuen: “Deixeu-los jugar! És maco!” I a Madrid, el ministre de torn fa: “Són persistents amb la col·locació de rètols ‘Catalunya-Europa' a les entrades frontereres de la Vall d'Aran a Alcanar i de la Seu d'Urgell a Port Bou.” Els freds refredaran les idees. Si tots els embolics fossin como aquest! Li fa a la secre: “Maripili, reserva mesa para cuatro en La Trainera, a las tres.” El marisc ajuda molt i l'esposa i els cunyats ho agrairan. Pensa en el pressupost i diu a la Pili: “¿Vamos pasados de cuenta de restaurante?” És clar que hi van, però s'ha de dinar.

Ens plantarem a mig setembre i tant d'alarmisme pensant en un crac hoteler s'haurà acabat amb un descens de carta i vins de solada, i una puja de menú, cerveses i coles. Poca cosa més. Els procediments judicials per estafes, fraus i transgressions de les lleis per eludir impostos han alentit i els infractors han tingut una treva de dos mesos per apedaçar-ho. L'hivern serà dur i hi haurà repartiment de castanyes. Si havent-hi crèdit i diners és difícil administrar una família, un negoci, una indústria, una ciutat o un país, què serà fer-ho sense ni l'un ni els altres? Serà molt important adequar la vida a les noves circumstàncies: la inconsciència dels 1950/2005 no tornarà! En canvi, ho farà l'arròs a la cassola, la pota i tripa, el suquet de verat, la sopa de pa amb un ou remenat i la sardina escabetxada, injustament oblidats. Tot i que els catalans n'estem farts, resistirem!