opinió
El principi del fi
La discriminació, la injustícia, l'enveja i la doble cara dels governants estatals ha posat fi a la nostra paciència
No sabria dir ben bé el dia que realment ha començat el principi del fi d'aquesta llarga, trista i injusta situació que ha tingut dècades els catalans menystinguts! L'Onze de Setembre d'enguany potser mereix per dret propi atribuir-se'n la paternitat. La història assenyalarà la data com la que dos milions de catalans, eufòrics, sense perdre el seny ni les bones formes, li varen dir al milió que ho va veure des dels balcons i voreres dels carrers sobreeixits i als tres milions de les pantalles dels televisors, i a molts espanyols astorats: “Ja n'hi ha prou!” El crit va sortir de l'ànima mentre el poble es manifestava en pau. He recordat l'any 1942, en què tingué lloc el primer aplec sardanista de la postguerra en un descampat del Baix Llobregat, controlable per l'exèrcit si es convertia en “foco de rebelión”. L'indret restà “cubierto” per un gran nombre de grisos armats i de paisà. D'incògnit, el capità general contemplà l'espectacle d'uns quinze mil catalans saltant, rient i ballant al so de les sardanes. Sorprès, preguntà: “¿Qué hace durante todo el día esa gente?” Li digueren: “Bailar, mi general. Tomar un bocadillo a mediodía y beber agua o gaseosa.” Ell rematà: “He visto fiestas de multitudes por toda España, pero nunca nada semejante: ¡quince mil personas gozando y ni un solo borracho!”
Hem viscut alegrement –tot i que en viatjar per Europa hom veia regions amb nivells de vida superiors– i el caràcter mediterrani ha idealitzat una forma de vida peculiar, admirada pels que treuen la mantellina que ens cobreix, i no hem tingut absoluta necessitat de llibertat. L'esperit
independentista ha format part del bagatge.
La discriminació creixent, la injustícia, l'enveja i la doble cara de bona part dels governants estatals ha posat fi a la nostra paciència. Vagi un exemple: la ministra del ram pretén que el corredor mediterrani que ha d'unir el sud peninsular amb Europa passi per la Manxa i La Alcarria i pel túnel de 40 km del Pirineu, pressupostat en 6.000 milions d'euros, per exportar pales de molí de vent i bucs d'abelles. Desviat el transport cap a aquella via, hom proposa,
a les autopistes AP-2 i AP-7, posar-hi parades de venda
de taronges, orxata, fruita i verdura, pastissets, fruits secs, ous del Prat i botifarres del perol. Els caps de setmana es permetrà la
circulació de tartanes. A
Girona, als terrenys per a l'ampliació de l'N-II, s'hi plantaran gira-sols subvencionats. Serà maco!
Mas havia anunciat la visita a Rajoy per plantejar-li el pacte fiscal. El dia anterior, al Congrés, Rajoy avançà el seu rebuig deixant en calçotets Mas. Els francesos en diuen la politesse, el que fa falta a molts governants. En la roda de premsa en sortir de La Moncloa, Mas deixà clar que ha estat el tret de sortida de la cursa. A la plaça de Sant Jaume, Barcelona representant Catalunya, el rebé clamorosament. Força, president!
