La selva

Fa uns dies, Luis Conde va dir que les universitats formen treballadors i no emprenedors. Conde és el president de Seeliger y Conde, una empresa que prepara i forma directius en tots els sectors, des de l'empresa familiar fins als més potents. Per si no ho recorden, fa unes setmanes aquesta empresa va fitxar Esperanza Aguirre, “no perquè sigui del PP, sinó perquè és una persona que transmet entusiasme, que té carisma i molt bons contactes”. Vista tal com la veiem molta gent d'aquest país, no és exactament entusiasme el que transmet Aguirre, però, jo no m'atreviria a dir que sigui una bajanada veure-la d'aquesta manera des d'una perspectiva empresarial. Al capdavall, què és, si no fum, oportunisme i decisió, el que hi ha darrere de molts negocis? Però no únicament això, és clar. I què és, si no també oportunisme, decisió i saber vendre fum el que hi ha molt sovint darrere de molts polítics? Però què passa avui amb les universitats? Sempre hem dit que són centres de formació. Ho són, però avui ja no és gens clar que una titulació universitària sigui una bona carta perquè qui la té es formi prou perquè, segons el que entenc que ha dit Conde, la formació que s'hi dóna tampoc no és gaire útil perquè qui disposa d'un títol sigui emprenedor. Tots sabem que qui no en té cap ho té més difícil, però, avui també, tots sabem que, com que amb una titulació no n'hi ha prou, no hi ha facultat que no complementi la formació que s'hi dóna amb tot de cursos d'especialització de postgrau, cursos que, tot sovint, no van a càrrec de professors universitaris, sinó de professionals que han tingut èxit en les seves tasques. Sorprenent, sí. I sorprèn també que la solvència de la formació sembli més garantida quan va a càrrec no de la universitat, sinó d'empreses que no hi tenen res a veure directament com ara Seeliger y Conde. Ai que el món de l'empresa va per un camí i bona part de la formació universitària per un altre! Potser sempre hagi estat així, però. Érem a la selva i continuem sent-hi.