Opinió

opinió

La reina ha relliscat

Per als obcecats, Mariano Rajoy té un armari de peces per estrenar

El president Rajoy és com un sudoku de nivell 10, dit sigui amb el respecte que hom deu a un cap de govern. Jo penso, però, que ell no pot haver dit literalment el que alguns mitjans li atribueixen. S'ha dit que en la roda de premsa posterior a la seva intervenció a Madrid, en les jornades econòmiques del setmanari britànic The Economist, va contestar la pregunta, eminentment política, que li va fer l'editor de la revista que organitzà l'acte: “És mantindrà Catalunya a Espanya?” La resposta va ser taxativa: “Que sí! No es preocupi, ni en tingui cap mena de dubte.” Va fer aquesta afirmació basada en la convicció que “la immensa majoria dels catalans volen que seguim com estem i no veig per què es vol privar els catalans d'Espanya, de la seva condició d'espanyols.” Va reconèixer, però, “que els catalans estan en el seu dret de plantejar la separació, però necessàriament hauran de fer-ho segons els procediments establerts, que passen per un canvi constitucional, per tal que la sobirania deixi de residir en el poble espanyol” (copio literalment els escrits amb la sensació d'haver transcrit alguna bestiesa!).

Amb lleis promulgades amb una base constitucional, si quan hom reclama més llibertat s'ha de modificar la Constitució —Rajoy dixit— la desorientació és lògica i total. Els seus continguts no suporten els temes genèrics. Si un no és constitucionalista i circula a ulls tancats, es perden els estreps. Si és que el president Rajoy ho entén i ens governa d'acord amb els principis fonamentals de llibertat i democràcia (que són els basaments), constitució i legislació (les eines de la governabilitat) i governació i justícia (els elements de contacte amb el poble), llavors ens trobem en un cas rar d'intel·ligència superlativa col·lectiva dels redactors constitucionals, no interpretada popularment. Les reunions amb Mas deuen ser prodigis de malabarisme. Si ja són molt difícils les representacions assajades, no es comprèn com pot haver-hi un fil d'acord amb les improvisacions. Fins ara no n'ha sortit ni res de bo, ni res de dolent, de les mateixes, que és el que preocupa.

Per als obcecats, Rajoy té un armari de peces per estrenar. El canvi de model territorial, per exemple, es portarà amb tons carbassa. Treure competències a les comunitats autònomes i centralitzar un altre cop, amb grisos i detalls negres. El que es portarà molt és l'estat federal, de blau cel. El que farà forat serà el nou Consell Assessor per a la Transició Nacional, de vermell i groc i detalls de morat. La vida no serà fàcil els propers anys, però gaudirem amb poca cosa! Serà un retorn al Paral·lel de Barcelona dels anys trenta, quan els Santpere, amb La reina ha relliscat, van fer cantar a Catalunya el “Remena, remena, nena. No, reposis ni un moment. Si remenes força estona, la barreja surt més bona i el client resta content. Remena, remena, nena.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.