Opinió

Són faves comptades

La bona gent

Et reconcilien amb l'espècie humana i et fan pensar que potser no tot està perdut

Recorden una pel·lícula d'ara fa quatre anys basada en fets reals, titulada The Blind side, traduïda com El somni possible? Li va valer a Sandra Bullock l'Oscar a la millor actriu. Hi feia el paper d'una mare de família adinerada, molt decidida que sense més ni més decideix adoptar un noi negre. El noi va a la mateixa escola que el seu fill petit i són molt amics malgrat una sèrie de peculiaritats. En Michael, que és com es diu, és molt més gran, tant d'edat com d'estatura, que el fill de la Bullock. Això no treu, però, que s'avinguin molt. I un dia que tota la família torna de comprar, el fill de la Bullock el veu que vagareja sol per la carretera, el crida, s'hi acosta i parlen. Quan la família arrenca per seguir direcció cap a casa, la Leigh Anne Tuohy –que és com es diu en realitat el personatge que interpreta la Bullock–, sense ni pensar-s'ho, ordena al seu marit que freni. Baixa del cotxe, tota decidida, i també ordena al noi negre que entri al cotxe perquè se'n va a casa amb tota la família. Aquell acte espontani i solidari, el gest de la Sra. Tuohy que va motivar l'argument de la pel·lícula que explicava com canviava la vida de Michael Oher –fins a convertir-se en un gran jugador de futbol americà– s'ha tornat a repetir. Té un extraordinari paral·lelisme amb la història de solidaritat que aquests dies també protagonitza una família de Barberà del Vallès. Una família que ja té dos fills però que ha decidit acollir-ne un altre que també té unes característiques particulars. En Saad Kaiché té 25 anys i fa 2 metres i 30 centímetres. Havia jugat a bàsquet al seu país, a Algèria, i a la lliga espanyola, però la mala sort i una lesió el van condemnar a la indigència. Després de sentir la seva història, l'Albert, que és funcionari de l'Ajuntament vallesà, i la seva dona, l'Anna, van decidir afillar-se'l i donar-li una oportunitat perquè allà on en mengen quatre en mengen cinc. Encara que sembli que no n'hi hagi, que no en quedi, de bona gent, per sort n'hi ha més de la que ens pensem. I ara enmig d'una situació marcada per la pèrdua de valors, gestos com el d'aquesta família són més importants que mai. Et reconcilien amb l'espècie humana i et fan pensar que potser no tot està perdut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.