L'autoritat ha de tenir força

En aquests moments de pensament líquid i prim, on el relativisme i l'egoisme són els valors socials predominants, defensar la força de l'autoritat és més aviat una mena de suïcidi. Encara hi ha, però, qui reclama els valors de l'ètica i del pensament lliure, rebutjant la mediatització del que Jean-François Revel deia “la dictadura de l'opinió creada”. Les societats d'avui encara no són capaces de gestionar la transformació que suposa el fenomen internet. Una eina que, com totes, té la possibilitat de ser ben usada, però usada malament es pot transformar en una gran arma de manipulació massiva.

De moment, sembla que el maridatge de la crisi econòmica amb internet ajuda els manipuladors, i el seu efecte devastador el podem veure clarament en la situació política d'Itàlia i el fenomen de Beppe Grillo. El triomf del populisme i de la no-política a Itàlia, i el camí cap al col·lapse, només s'explica amb l'ajut d'internet. La situació actual, especialment en les societats del sud d'Europa, ja no és reclamar una reforma democràtica i fins i tot del funcionament econòmic, sinó un canvi radical. Això sí, sense dir cap on ni quin model, però sempre amb l'argument de la participació ciutadana a través d'internet, que teòricament ho fa possible. Internet, que com hem dit té un gran potencial de manipulació, és vista per alguns col·lectius com la solució democràtica. I aquest pensament que sembla marcar tendència, especialment entre els que es presenten com a més moderns, encara no ha passat la prova del cotó com a mitjà democràtic. No sempre es pot defensar amb rigor que un excés de democràcia suposi més democràcia. No sempre!

És cert que la classe política actual, i per mèrits propis, s'ha situat en un dels moments de més descrèdit de tota la democràcia, i això és un ròssec afegit i molt important que impedeix enfocar obertament la solució de la crisi. L'autoritat política d'avui és democràticament escollida però ha perdut auctoritas, i aquesta mancança també li fa perdre poder. Sense el poder de la convicció i de la raó és molt difícil exercir el poder democràtic de la força, perquè davant d'una societat informada-manipulada sempre és el poder democràtic el socialment qüestionat. L'efecte més clar d'aquestes causes és l'èxit d'aquests grups que han sorgit i que sovint exerceixen al marge de la llei. Fins i tot amb una mena de violència coercitiva o apropiant-se patrimoni que no és seu emparant-se amb un hipotètic autodret, amb retransmissió televisiva i impunement. L'autoritat que hauria de corregir i defensar-nos d'aquests abusos populars no té ni la força de la raó ni la de la convicció per fer-ho. Aquesta descomposició social i política també té i tindrà un cost econòmic i social important si no som capaços de redissenyar ràpidament un procés que rearmi d'ètica a qui hem d'escollir per governar-nos i recuperi auctoritas, que suposa el reconeixement d'una legitimació per exercir la força que sempre atorga l'autoritat.

El desgavell i nivell d'anarquia d'Itàlia, que avui contemplem astorats, fins a quin nivell d'autodestrucció pot assumir una societat enfadada, és un exemple que ens hauria de fer meditar, perquè res és pitjor per a l'economia que un desgovern, i malauradament nosaltres no som immunes a un desastre com aquest.