Mentides

La mentida es fa servir per emmascarar un error, un fracàs, un resultat no desitjat. I el resultat de dir mentides de manera constant és que perds la confiança de qui t'escolta. Estarem d'acord, però, que aquesta llei només es compleix en l'àmbit terrenal, és a dir, entre persones normals i corrents, com som vostè i jo. Però quan les mentides es diuen en altres estadis, en altres nivells, en altres esferes –que no tenen perquè ser elevades–, les coses, no sé ben bé perquè, canvien. I si no, fixin-se. La crisi va esclatar per les mentides que van originar les hipoteques escombraries. El 30 minuts de TV3 va tractar diumenge de les mentides que van donar arguments als Estats Units per començar la guerra de l'Iraq. La ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, afirma que l'atur ha baixat a l'Estat espanyol, tot i que es pot contrastar que les xifres són estacionals. Cada dos per tres els diaris esbomben casos de responsables polítics (europeus, alemanys catalans, andalusos...) que han mentit en els seus currículums o en les seves accions per evitar quedar en evidència. I a grans trets, no passa res. Vivim en una mentida permanent o estem envoltats de mentides més o menys consentides i/o acceptades. Les persones que tendeixen a mentir més en la seva vida quotidiana perquè han provat que els resulta una estratègia útil per aconseguir els seus objectius també ho fan servir a la feina. L'habilitat de certes persones és mentir de tal manera que arriba un moment que ni elles mateixes són capaces de discernir si el que diuen és veritat o és mentida. La mentida és tan perversa que fins i tot aconsegueix enganyar el mateix mentider. El cercle és viciós i no es tanca mai, al contrari, es converteix en una espiral tan perillosa com addictiva i sense final. Un estudi de la Universitat de Londres afirma que ser honest a la feina pot ser contraproduent i que genera més estrès al sincer que no pas al mentider. Ja és gros que el límit per acceptar mentides no el marqui l'honestedat, sinó el propi interès, però en aquest context és en el que ens movem, i si el situem en la política, encara és més escandalós. Al final no ens quedarà cap espai lliure de mentides, ni l'íntim. Ja ho va escriure Montserrat Roig: “Digues que m'estimes encara que sigui mentida!”