Opinió

El llegat d'en Sebastià Salellas

És probable que sigui una sort el fet que no sempre siguem conscients de la importància i transcendència que té tot allò que fem i diem mentre som vius. El pes vital ens ofegaria i ens impediria actuar amb la naturalitat necessària i amb el punt d'inconsciència imprescindible per evitar l'angoixa. Però, per ser sincers, també és veritat que, en general, ens agradaria que el que prediquem i pensem tingués, per petita que sigui, incidència en el que ens rodeja i, sobretot, en aquells que ens envolten i als quals estimem. Això, per sort o per desgràcia, no sempre és possible. ¡Quants pares de comportament exemplar hi ha que no han aconseguit transmetre cap valor positiu als seus fills, i quants pares monstruosos tenen descendència encantadora amb una vàlua personal inqüestionable! És evident que el llegat del que deixem sempre és una incògnita. Nosaltres podem actuar d'acord amb uns determinats ideals, maneres de fer o formes de comportar-nos treballant per millorar alguna cosa i pensant que aquest esforç per ser conseqüents influeix d'alguna manera, però això, moltes i moltes vegades, no és així. Per tant, quan veus que el que ha sigut una determinada persona i el que va fer, allò per què va lluitar i el que va demostrar ha quedat interioritzat en aquells que van compartir amb ell la vida i la professió, t'emociones.

Dissabte passat a les dotze del migdia, en el marc del memorial de l'advocat Sebastià Salellas, mort prematurament fa cinc anys, es va presentar, al cinema Truffaut de Girona, el documental Guanyarem, dirigit pel seu fill Lluc. El que vàrem visionar asseguts a les butaques va ser un excel·lent retrat, des de la contenció emocional més absoluta, del personatge polièdric que era en Tià: advocat de reputat prestigi, polític, activista combatiu, amant, pare i home sempre a favor dels que ja no disposen de res i necessiten de tot. La filmació, dedicada a la mare del director, amb una voluntat expressa de mostrar una manera de viure i de pensar, ens va retornar el retrat de l'home també amable, treballador incansable que va triar el compromís amb els desfavorits com a emblema de vida. N'he vist molts i molts, de documentals, i només recordo aquells que, com aquest, quan acaben, i els crèdits t'acomiaden, se t'han fet curts.

Avui vull pensar que en Sebastià Salellas estaria orgullós del llegat que a uns (als seus) i als altres ens ha deixat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.