Viure sense tu
Realitat ficcionada
Susan George demana que riguem davant el Banc Central Europeu
Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, em mira de reüll des del 3/24 mentre em cruspeixo un cor de bou: un tomàquet. Em sento com si fos Tom Petty i els seus Heartbreakers. Ganivet en mà trossejo el tomàquet, i hi aboco el setrill d'oli a raig (lluny dels ulls de la UE), i una flor de sal del Delta que promociona Joan Roca. He encetat una llauna de tonyina i he fet nevar orenga del Pirineu pel damunt. Em fixo en Draghi i somric, el meu batec es fa rialla, seguint una idea de Susan George. Aquesta analista política, a punt de fer 80 anys, ha participat en les jornades del Barcelona Internacional Teatre amb el lema: El teatre pren la paraula. Susan George demana que riguem davant el Banc Central Europeu. Està convençuda que seria prou eficaç per desemmascarar aquesta crisi. George és l'autora de l'Informe Lugano I, escrit el 1999, i ara toca el II. És un assaig ficcionat on un grup de poderosos, de rics –els sol·licitants–, miren de consolidar els privilegis del capitalisme, a costa de la democràcia. Susan George també és presidenta d'honor d'Attac, l'associació per la taxació de les transaccions i per l'ajuda als ciutadans, un moviment que promou el control democràtic dels mercats financers. I mentre debatia amb el flamant director del TNC, Xavier Albertí, que creu que tot el que es fa damunt un escenari és polític, el cap em marxava cap a la Sala Beckett. Allà s'hi ha estrenat George Kaplan, una delícia de proposta teatral on també un grup de poderosos estudia com fer front a una amenaça que fa trontollar el sistema, i on també un grup d'activistes, que voten per saber si estan votant, denuncia la deriva cultural, i on un equip de guionistes de Hollywood prepara un guió que justifiqui una intervenció militar dels EUA. El teatre ja fa la seva feina, ens fa riure i pensar sobre el present, per bé que també és cert que la política sembla tenir guionista, sembla estar dissenyada per l'espectacle. El cas Snowden és a totes les cartelleres del món, i l'excepció cultural permet que a Catalunya tinguem el sainet de La Camarga.
