la columna

El meu poble

Jo visc en un poble. D'altres viuen en una ciutat i d'altres, a mig del bosc. I tots, visquem on visquem, tenim en comú un sentiment de pertinença a un territori domèstic, aquell territori en el qual ens agrada reposar, passejar, trobar els amics, educar els fills o guanyar-nos-hi la vida. Qualsevol d'aquests motius, d'altres de ben diferents o tots alhora, acaben configurant el nostre particular paisatge vital que no canviaríem per cap dels edulcorats paisatges idealitzats per TV3. Vull dir amb això que el nostre univers sempre té arrels locals i que es tracta d'arrels profundes que menen complexos i comprensibles sentiments d'identitat. I com que hi ha qui –ciutadà del món– afirma que res que es basi en sentiments pot ser considerat prou sòlid per bastir ideologies ni projectes, diré que res és més ferm ni més sòlid que una partida de naixement o un certificat d'empadronament. Es preguntaran a què ve ara aquesta reflexió sobre la identitat local. Doncs ve a tomb d'una qüestió aparentment tan poc sensible com el finançament dels ajuntaments, aquestes corporacions locals que reben les engrunes formigueres de la picossada de diners públics que volten arreu i que es traspassen d'una administració a una altra amb gran pompositat i desperten tantes passions nacionals. Ep! Que aquests diners són els meus, i els de vostès! I estaria bé –seria el més just– que nosaltres, que vivim en pobles i ciutats que tenen nom i habitants de carn i ossos veiéssim com els nostres impostos es destinen també a millorar el lloc on vivim. Sí, és veritat, ja n'hi arriben. Però després que els alcaldes facin veritables processons de penitència i recargolats tràmits burocràtics davant de les administracions superiors per acabar obtenint uns diners que en realitat han sortit de les llars dels seus propis municipis. És per això que no comparteixo ni l'alegria per l'acord de finançament autonòmic ni les reivindicacions de concert econòmic perquè en qualsevol d'aquests casos els meus diners segueixen sense arribar al meu poble amb prou mesura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.