Opinió

La llet de burra

Ara que hem convertit el burro en un dels nostres “símbols”, i que s'està treballant en la promoció del burro català, valorem l'aportació de la seva llet a la nostra alimentació

En un dels capítols sobre Ferran VII del llibre Els Borbons en pilotes sobre la vida sexual i sentimental de la dinastia que regna a l'Estat espanyol, que ha publicat aquest estiu El Punt Avui, se'ns explica que Maria Cristina de Borbó i Dues Sicílies, quarta esposa del rei, no era una “noieta innocent” sinó que havia protagonitzat alguna història pujada de to, per la qual va ser amonestada per l'arquebisbe de Nàpols i castigada a beure llet de burra, que els especialistes de l'època creien que eliminava els fogots i els sentiments impurs.

Per a la majoria del públic actual la llet de burra és ben exòtica, com a producte amb efectes beneficiosos i com a aliment, però no sempre ha estat així. Segons dades de valor històric dubtós, Cleòpatra, darrera reina de l'Antic Egipte, es banyava amb llet de burra barrejada amb mel per mantenir la pell jove, neta i llisa. Sembla que té més fonament que Popea, esposa de Neró, s'hi banyava i se'n feia mascaretes per mantenir la seva bellesa. Plini el Vell ho recull a la seva Història natural, i precisa que la llet de burra contribueix a tenir una pell blanca, delicada i sense arrugues. Els sabons i altres cosmètics a base d'aquesta llet s'han seguit utilitzant fins avui, i els seus efectes semblen atribuïbles a la seva riquesa en vitamines. L'ús alimentós i medicinal de la llet de burra també ve de lluny. Hipòcrates, creador de la medicina grega, la recomanava per a diverses patologies: malalties infeccioses, enverinaments, dolors a les articulacions, trastorns del fetge, edema i sagnat del nas. A la França del segle XIX, seguint el que aconsellava el naturalista Buffon, estava de moda entre l'aristocràcia i la burgesia, tant per les seves propietats cosmètiques com nutricionals. Paulina Bonaparte, per exemple, en consumia. Avui la Xina és el país que cria més burros, i en aquests darrers anys s'està posant de moda a Europa, especialment a Itàlia, però també hi ha grups de criadors i productors a casa nostra, encara que, de moment, el consum és molt escàs. El refrany català “llet de burra a la nit, al malalt li estova el pit” indica que a Catalunya també s'havia fet servir.

La ciència actuals'ocupa de la llet de burra. Esmentem l'estudi de H.Y. Guo i altres científics xinesos sobre la seva composició, publicat a la revista internacional Journal of Dairy Science (2007), i el de Salimei i Fantuz a International Dairy Journal (2012), en el qual destaquen el valor d'aquesta llet, especialment per a la gent gran, pels seus efectes beneficiosos immunològics (millora de les defenses) i anticancerígens. No es tracta d'efectes medicamentosos pròpiament dits sinó, com passa amb altres aliments, d'una ajuda per disminuir riscos o facilitar tractaments. La quantitat de dades científiques és tal que la revista Alimentación, nutrición y salud, que edita l'Institut Danone, ha publicat (2011) una revisió sobre composició nutricional i bioactivitat de la llet de burra, a càrrec de Gómez-Ruiz, Bermeosolo i Ramos, els quals destaquen la seva idoneïtat per a l'alimentació infantil en casos d'al·lèrgia a la llet de vaca, perquè la llet de burra té una composició molt similar a la llet humana. A més, la proporció relativament elevada de lactosa fa que el gust sigui agradable. El seus continguts relativament baixos en proteïnes i greix (menys que la llet de vaca i propers a la humana), amb un greix similar a la llet de dona, li donen aquest perfil ben interessant. A més, aporta força calci i fòsfor (més que la llet humana), immunoglobulines (defenses) que no es troben a la de vaca, i la seva càrrega microbiana és baixa gràcies a la lisozima, substància que pràcticament no es troba en la de vaca i poc en la humana. També conté àcids grassos insaturats d'efectes beneficiosos i unes substàncies anomenades pèptids bioactius amb propietats antihipertensives, antimicrobianes i antitumorals, d'efectes interessants però suaus en les concentracions en què es troba. El que no sembla és que tingui cap propietat que ajudés a reprimir l'exaltació sexual de la reina Maria Cristina.

Ara que hem convertit el burro en un dels nostres “símbols”, i que s'està treballant en la promoció del burro català, valorem l'aportació de la seva llet a la nostra alimentació, encara que hi ha un problema de productivitat ja que de cada femella podem obtenir-ne entorn d'un litre i mig al dia, molt menys dels que produeix una vaca. Això sí, també podem recórrer a càpsules o pastilles de llet de burra, com ja es feia abans de la guerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.