El patronat de la Politècnica

Una de les feines altruistes més estimulants de les moltes que he fet han estat els 19 anys d'estada a la Cambra de Comerç –10 com a subpresident i amb altres càrrecs la resta–. De les realitzacions portades a terme mitjançant la Comissió de Turisme, que vaig presidir, els Martes turísticos, que van iniciar les fins llavors inexistents visites turístiques del Maresme i la Costa Brava, van ser la que va tenir resultats més visibles. El suport i la realització del Debat Costa Brava, un potent crit de denúncia pel desordre urbanístic i la falta de respecte a la zona, el qual va tenir un gran ressò arreu de Catalunya, va ser molt reeixit. La iniciativa de crear el Patronat de Turisme, la crida del sector i la decisió de tirar-ho endavant, frenada per la Diputació atribuint-se el fet; el polígon industrial de Celrà, el Centre Fitosanitari de Vilamalla i el Pavelló Firal, van ser també iniciatives de la cambra, i en la realització de les quals va col·laborar amb diferents participacions.

Potser la més transcendental de les iniciatives nascudes a la Cambra de Comerç, i la qual va tenir lloc paral·lelament en el temps amb altres accions citades, és l'actual Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. Després d'una gestació accidentada, va néixer una incipient escola tècnica agrícola, a partir de la qual amb lluita, perseverança i experiència, sumades a l'entusiasme del llavors jove Josep Arnau, vam forjar l'Escola Politècnica i el Patronat. Amb una prescrita i inexplicable dependència de Barcelona, es va haver de lluitar per aconseguir lliurar-la i corresponsabilitzar-la amb la Universitat de Girona.

És just recordar que durant 33 anys els presidents del patronat hem estat els que des de la cambra el vam promoure: Andreu Agustí Torras, d'Agustí Germans, del 1973 al 1990; Josep M. Ginés Pous, d'Industrial Ginés, del 1991 al 1996, i David Marca Cañellas, d'Hermes Comunicacions, del 1997 al 2006.

Fins ací la connexió amb la Cambra de Comerç. Els meus nou anys de presidència del patronat van ser alliçonadors. Va ser molt difícil convèncer el món empresarial que la docència universitària tècnica s'ha d'agermanar amb l'empresa, per dotar-la de titulats a mida. Les politècniques són el nexe. No tothom pateix d'oïda i un selecte grup de 80 empreses gironines forma el patronat. La indústria catalana progressista s'incorpora a Europa sense complexos i no dubta a parlar del món.

És d'agrair la distinció que l'escola ha fet al patronat. Fer justícia reconeixent públicament el seu treball és l'única penyora que rebran els industrials i directius del patronat. Els dos primers presidents –els quals ja ens han deixat–, Andreu Agustí i Josep M. Ginés, avui haurien escoltat amb emoció les paraules elogioses que s'han dit. No he pogut estar-me de pensar-hi durant l'acte. He sentit mentre intervenia una sensació de presència inexplicable i no hi havia ningú vora meu. Crec haver descobert el fet: era una potent mirada etèria transfusible. Des del més enllà, algú intentava comunicar-se. Si hi ha un paradís pels justos, guaitant en una finestra en un lloc discret, dos fincats estadants celestials hauran seguit amb emoció l'acte. En Josep M. Ginés haurà dit a l'Andreu Agustí: “Ho veus, Andreu, com ens recorden. Ho he dit: quan intervingui en Marca ens nomenarà.” L'Andreu haurà contestat: “Tens raó, Josep Maria, tens raó. Deixa'm guaitar per veure com acaba l'acte.” En Josep M: “No ho recordes? Sempre s'acaba cantant el Gaudeamus igitur, Andreu. Tot i que la majoria no saben la lletra!” Aquí, si no li donàvem raó a en Josep M, contrariat, no callava, i si n'hi donàvem, satisfet, tampoc. Immersos en l'eterna pau, lluny de colzes, crisis, crèdits, capitals, mercats i Europes, hauran tingut un gran dia que remataran amb un sopar no pas de verdures, viandes o peixos: els seus cossos retornaren a la terra d'on venien i ara sols alimenten l'esperit. El menú, talment una creació dels Roca: “aromes diverses de nèctars”, de plat únic, i de postres “efluvis d'ambrosia”, receptes obsequi del veterà xef (prop de tres mil·lennis) del paradís veí, exclusivista dels déus i deïtats romanes, gregues, macedònies i perses. Es diu que van fer ulls grossos amb els emperadors!

Acatant el temps, he acabat el parlament així: “En nom dels citats presidents, l'adhesió dels quals pressuposo, i el meu, he de dir que he dit –encara que de pressa– gairebé tot el que volia dir. Dit això sols em resten dues paraules: moltes gràcies.”