Opinió

Viure sense tu

Terra de ningú

Mas i Rajoy m'han semblat Spooner i Hirst

Es va reunir la comissió mixta botifarra-barretina, i va decidir fer botifarra a la barretina. No sé de què ens queixem els alienats catalans. No sé d'on ve el neguit de buscar un estat que sigui eficaç i que no ens jugui a la contra, com diu el deucentista conseller Mascarell. Si el que tenim ja és d'eficàcia provada i de tarannà dialogant. És allò que en diuen gestos de grandesa i generositat. Què es pot dir en tres minuts, que no es pugui dir per Whatsapp fent un grup amb els ministres i ambaixadors que han sigut a la cita de Barcelona? El president Mas va anar a obrir el Palau, per la festa del fòrum econòmic de la mediterrània, els va deixar la nevera plena i li va demanar a Rajoy que no li ratllessin el parquet, ni li moguessin els quadres de la nissaga de poder borbònica que pengen de les parets de Pedralbes. I de retruc els va oferir la sort de la Grossa per si són capaços d'aturar coses encara més vergonyants que el protocol, com el drama de Lampedusa.

Som en terra de ningú. Tant d'empènyer, per arribar fins a aquest espai que tan bé ha definit Harold Pinter, en connexió amb T.S. Eliot, i amb Dante i Virgili. Som a la terra eixorca on Francesc Cerro connecta T.S. Eliot amb Espriu, és el Wasteland de Lluís Danés. Terres cremades, terres de ningú, cercles infernals. Aquesta setmana, en què les cues als cines eren dantesques, Mas i Rajoy m'han semblat Spooner i Hirst, els protagonistes de Terra de ningú que al TNC interpreten de manera brillant Homar i Pou. Una relació que bascula entre l'amistat, l'oblit i el servilisme. Pinter, com diu el biògraf del premi Nobel i crític teatral Michael Billington, escriu al voltant del poder i la idea de territori, la dominació i el misteri. Això hi és, en aquesta terra de ningú, ben regada amb whisky, vodka i xampany, una obra mestra on els estudiosos troben les traces de T.S. Eliot, i fins el barquer Caront de Dante. És clar que el públic d'ara se la mira amb les ulleres d'aquest present que ens toca viure. Terra de ningú, territori de responsabilitat, on la fortalesa ens la dóna l'autenticitat respecte a un mateix, apunta el director Xavier Albertí. L'únic que ens queda és el llenguatge, podem salvar-lo encara?, es pregunta l'Spooner, un dels personatges del TNC. Podem salvar aquesta terra de ningú per damunt de botifarres?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.