Viure sense tu
País surreal
El món ja sap que en preparem una de grossa
Doncs ara el món ja ho sap. Entre la campanya del Catalonia Calling, la data de la consulta i la pregunta per trams, el món ja deu saber que els catalans en preparen una de grossa, rifes a banda. Els compatriotes de la veritat que deia Francesc Pujols plantegem un repte que somourà la geografia espiritual i la política. I els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donin la mà a un germà nostre, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i que com que n'hi haurà molts que es posaran a plorar d'alegria, els haurem d'eixugar els ulls amb el mocador, i tindrem la fonda i les despeses pagades arreu. Aquesta és la profecia pujoliana que ahir ressonava, en boca del coreògraf Pere Faura, i sobre projeccions dels Insectotròpics, al teatre Kursaal de Manresa, sala de cures de la cultura i les lletres catalanes, en la 63a edició de la Nit de Santa Llúcia d'Òmnium Cultural. Aquesta de Pujols i la d'altres surrealistes catalans com Dalí, Brossa, Calders, J.V. Foix, Santos o Joaquim Amat-Piniella. L'escriptor manresà, consagrat gràcies al relat KL Reich, basat en l'experiència viscuda als camps d'extermini nazis, i que haurien de llegir aquells que es posen el nazisme a la boca quan parlen de Catalunya.
Amat-Piniella també va conrear el surrealisme com recull el llibre Ombres al calidoscopi. L'obra dels surrealistes ha donat projecció internacional a la creació catalana, d'una manera molt particular, i ens ha connectat al món. Possiblement sense aquesta sacsejada surreal, sense aquest alliberament de la ment, sense imaginació, i l'inconscient, els polítics no haurien trobat una fórmula prou intel·ligent i atractiva per mirar de transcendir l'actual realitat tangible.
Una pregunta per trams, fascicles, fases com la lluna, que és el que volem. O això ens diuen, de tan inabastable, de tantes traves, de tanta paret amb què ha topat la idea del per un sí o per un no, un cop s'ha formulat la pregunta i s'ha fixat la data d'una consulta.
Però ja ho escrivia Amat-Piniella: hi ha ombres que només destaquen en la foscor.
