La fallida ètica

Dins d'aquesta fallida multiorgànica d'Espanya, l'econòmica, financera, institucional, política... la més perniciosa és la fallida ètica. En el fons, aquesta és la mare de totes les altres o la que ha fet possible aquesta gran descomposició i degradació la magnitud i profunditat de la qual, a molts, ens era inimaginable. El fet que aquesta setmana la policia judicial passés catorze hores dins de la seu del PP en un escorcoll per recollir documents que el jutge Ruz sospita que podrien evidenciar frau fiscal i blanqueig de diners no és pas un fet irrellevant, tot al contrari! Com tampoc no ho és que un altre jutge enviés la policia judicial a la seu del sindicat de la UGT, també per escorcollar-la i recollir-ne documentació per sospites de comportaments irregulars. I si a aquests dos fets, que són totalment sorprenents i greus, hi afegim aquest seguir de correus electrònics del que fou president de Caja Madrid, Miguel Blesa, en què descobrim amb quina impunitat i connivència actuaven els gestors i els polítics utilitzant el poder i els diners de les institucions que dirigien com si fossin el seu cortijo, entendrem que no ha estat necessàriament la crisi econòmica la culpable principal de tota aquesta gran fallida. I el que fa que Espanya sigui un país diferent, i no homologable, és que un partit governi el País Valencià amb més de cent dels seus polítics imputats, o que amb tots els escàndols que el PP té oberts continuï en el govern espanyol sense donar explicacions convincents ni hi hagi cap dimissió. No veig possible que en un país seriós, amb un cas així, no hi hagués cap conseqüència política.

I els símptomes que el país i el govern del PP ha entrat en una mena de deriva i descomposició també l'hem tingut aquesta setmana amb l'embolicada subhasta elèctrica. De fet, el que ha evidenciat aquest incident és la mala gestió que s'ha fet, i ho han fet tots els governs des del del PSOE fins al del PP, amb polítiques demagògiques i interferències per protegir sectors concrets amb subvencions multimilionàries. La líder del PP a Catalunya, la senyora Sánchez Camacho, fa pocs dies deia que no som Veneçuela, doncs el que ha passat aquesta setmana s'assembla una mica a la Veneçuela del president Maduro, i dic una mica perquè en el que no l'imiten és a perseguir els especuladors. “El nou jutge del cas Blesa suspèn la investigació per la compra del City” diu la premsa econòmica, un fet de possibles desviaments de fons que, de moment, no s'investigarà.

La fallida ètica pot trigar més o menys però tindrà un cost polític gran, si bé encara més important, serà el cost econòmic. De moment aquesta setmana el FROB ha venut Novagalicia Banco al primer banc privat veneçolà, Banesco. La venda s'ha fet per 1.003 milions d'euros. Cal recordar que el FROB havia invertit 9.050 milions de diner públic per reflotar el banc gallec i, per tant, aquesta operació haurà suposat una pèrdua pels contribuents de 8.047 milions. Encara recordem quan el govern ens deia que amb la privatització recuperaríem el que s'havia invertit?

Aquest fiasco pot tenir repercussions en la privatització prevista per Catalunya Banc, perquè ja es comença a dir que es podria vendre a trossos per tal de maximitzar la venda; que també comportarà pèrdues per al FROB. Vist com el govern i la societat gallega han insistit per mantenir la seva entitat, i ho han aconseguit, seria bo que Catalunya també fes sentir la seva veu amb força per conservar l'entitat unida al país. La mala gestió i manca d'ètica també a Catalunya ha fet perdre pràcticament tot el sector de caixes catalanes construït durant més de cent anys. Mantenir Catalunya Banc seria minimitzar, en part, aquesta destrossa descomunal. De la mateixa manera que avui ningú no s'atreveix a proposar vendre Bankia trossejada, pel que suposa a Madrid, nosaltres hauríem de defensar Catalunya Banc, pel que suposa a Catalunya.