Sembla que bufen mals vents a Horta de Sant Joan. El Centre Picasso de la Terra Alta ha vist com minvava ostensiblement el nombre de visitants. Molts s'han decebut per no haver-hi trobat cap original del pintor. S'ha de ser curt de gambals per creure que hi haurà obres de Picasso autèntiques a l'antic hospital d'un poble enfilat en un turó i perdut en el racó extrem d'una vall. A Horta mai no van pensar a fer un altre museu Picasso, sinó una experiència distinta, més original i potser més reveladora.

Picasso va fer dues estades a Horta. La segona, veritablement transcendental, va ser de quatre mesos, el 1909. Feia dos anys que havia començat a París l'aventura del cubisme i Braque estava inventant l'estil que seria el pare de totes les tendències abstractes. Els fruits d'aquella estada de Picasso són setanta obres que investiguen la geometria secreta del poble i la seva quarta dimensió: un oli titulat La muntanya de Santa Bàrbara; peces de renom universal, com ara La bassa i La fàbrica, i d'altres, totes precedides d'esbossos al llapis i a la ploma.

A la sortida del Centre d'Horta, el visitant pot comprovar fins a quin punt el paisatge que contempla va ser la font de la inspiració del pintor. En la història de l'art contemporani abunden els paisatges físics concrets que fan néixer nous corrents artístics. Una sortida del sol al port de Le Havre va ser, a mans de Monet, l'inici de l'impressionisme; Matisse i Derain van crear el fauvisme a partir de la llum i els colors rutilants de Cotlliure, i Soutine va pintar els plàtans altíssims de Ceret, inclinats per la tramuntana, posseït per la febre expressionista. També Picasso, fascinat pels volums cúbics i encastellats sobre l'ocre eixut dels camps ressecs d'Horta, va crear algunes de les obres cabdals del cubisme. El Centre Picasso d'Horta ensenya aquest procés amb facsímils, però amb una eloqüència pedagògica insuperable. Així queda justificada la seva existència i hauria de quedar garantida la seva supervivència.