No t'espantis, sant Jordi!

No t'espantis per tal com va aquests país, i aquell on hem anat a parar, i aquest continent, i aquest planeta. No t'espantis tu, i no s'espanti el lector. Que no s'espanti ningú, però, ben mirat, caldria que algú es comencés a enfadar de veritat. Perquè les coses van corrent amuntegades sobre un gruix estòlid d'una immensa vergonya ètica, i encabritades una sobre l'altra, en contínua i desbocada fugida endavant. I bona part dels mitjans de comunicació, a mans dels bancs, fent la gara-gara.

Exemple local: com es justifica, èticament, la rebaixa de l'impost del joc als futurs propietaris de Barcelona World? Qui està enganyant a la gent de Tarragona? Ja tenen clar que seran carn de canó d'un diner que vindrà i fugirà? Algú pensa fer alguna altra cosa que vendre el país a especuladors? Com podem educar bé si els nostres mandataris treuen pit per l'operació? Potser que ensenyem als nois i noies a jugar al casino, anirem més de pressa. I només un 20% de l'arc parlamentari català hi està en contra. Hi podem afegir la sanitat pública, l'ensenyament, les ajudes socials, les pagues dels funcionaris, etc.

Anem ara a la capital de l'Estat. El partit governant té, com a mínim, dos casos de corrupció esfereïdors, Gürtel i Bárcenas. I el cas Bankia, demolidor. I tota la qüestió de la corona, des dels elefants del rei fins a les empreses del gendre i la filla. I un deute públic que fa pagar a les autonomies, mentre el govern central gasta el que no té. I unes autopistes radials irracionals, que l'Estat compra, neteja, i torna a revendre als amics. I tota una operació des del poder judicial destinada a treure qualsevol jutge que posi pals a les rodes. I tot l 'afer de les ajudes als bancs. I tot l'afer de l'escala impositiva, que permet a les grans corporacions pagar molt poc, i escanyar el petit consumidor i assalariat. I el frau fiscal, enorme. I la nova llei d'ordre públic, que gairebé legitima l'abús de l'autoritat. I una llei sobre l'avortament absolutament criminal. I...

I què fa Europa? Recolzar en tot aquesta colla de sense escrúpols, i per si no fos prou, encara els demana més impostos i més acomiadaments. Sempre a favor dels grans financers i dels interesso nacionals, en aquest cas, dels alemanys. Una Europa entossudida a dur a les últimes conseqüències un sistema econòmic neoliberal, com si en aquest món no hi hagués altra manera de viure. Però deu ser que sí, perquè els partits socialistes es troben muts i cecs, i encara, quan prenen decisions, tenen a veure molt més amb retallar l'estat del benestar que ells van fundar, que no pas amb posar ordre dins l'entramat financer, lluitant perquè l'ordre global comenci a caminar cap a la racionalitat i no la depredació contínua de les matèries primeres i el medi ambient. És que no hi ha ningú, dintre de les executives dels partits progressistes, que posi el crit al cel d'una vegada? Tant els escanya la corbata?

I la resta del món conegut? Entrampats a imitar-nos fent autèntiques bestieses mediambientals, com a la Xina, o despropòsits indignants com organitzar un campionat mundial de futbol en un país on no hi ha ningú, només sorra i petroli... I mentrestant, en el tauler d'escacs del poder polític mundial, África es dessagna amb el neocolonialisme, Síria mor entre l'estultícia de russos i americans, els països àrabs segueixen en la letal confusió creada pel colonialisme britànic i francès, entre el laïcisme i el fonamentalisme religiós, el mur de la vergonya israelià segueix creixent, les bandes de narcotraficants mexicanes segueixen creixent, i els suburbis de les megalòpolis del món segueixen creixent acumulant rius de misèria al seu voltant.

I per què? Perquè la nostra civilització ha perdut tota idea del que és honorable i del que no ho és, car s'ha cregut que el sistema utilitari, el del tenir per ser, i no el de ser per tenir, és el bo. La racionalitat i l'ètica (o sigui, la responsabilitat i el respecte), pel forat del... I el que és pitjor, la majoria de ciutadans hi combreguen, car respon al seu natural egoisme. Però tu, Jordi, cavaller, fes la teva: les roses, i alguns llibres, ens faran bé.