Periodismes.cat
Entre tots anem bastint un ric i extens teixit de cibermitjans en català a tot el territori, d'àmbit local i temàtic
Hi ha diversos periodismes a l'espai del català. I una bona part està compromesa amb la construcció d'una marca informativa pròpia en l'univers del ciberespai. A aquest conjunt, ric i variat, que tenen almenys el català com a eina d'expressió i d'informació, l'anomenaré “periodismes.cat”. Es tracta d'una primera generació de mitjans, de professionals i de rutines del nou periodisme digital, que han hagut de fer front a una doble crisi: la tecnològica i l'econòmica.
La crisi econòmica ha afectat l'empresa periodística tradicional tant o més que a les empreses d'altres sectors perquè ja es trobava immersa en una crisi anterior, la que requeria una profunda transformació per adaptar-se al nou entorn digital i als mercats emergents de la informació. La llarga crisi ha enfonsat molts projectes periodístics i llocs de treball per la caiguda de la publicitat i la irrupció de nous competidors. Per això encara s'estan redefinint els models de negoci del nou periodisme 2.0.
Ara bé, l'entorn digital facilita també l'aparició de nous projectes i nous agents que busquen a la xarxa oportunitats d'expressió i de comunicació. Estem en plena transició. L'anàlisi crítica d'aquesta transició s'està fent a les empreses, a les universitats i a les revistes especialitzades. Aquí només voldria destacar tres punts amb relació al progrés del periodisme digital en català.
Primer, la novetat global respecte al passat és que totes les realitzacions dels “periodismes.cat” estan tècnicament disponibles a internet i, per tant, a disposició de tota la catalanofonia. El nus de la disponibilitat rau en quina és la clau d'accés a l'immens arsenal de producció informativa ja existent. D'aquí la importància de pensar models de negoci dels mitjans –privats i públic– que en facilitin l'accés i d'arbitrar polítiques públiques de foment i suport a fi d'obrir al màxim l'accés als continguts dels “periodismes.cat”. Per al futur “tot digital” en català, les facilitats d'accés al periodisme de qualitat haurien de ser garantides.
Segon, un tret a destacar en aquesta primera generació és la notable dependència de les millors ofertes de “periodismes.cat” respecte de les empreses periodístiques tradicionals, privades o públiques. Res d'estrany: això passa en totes les altres comunitats de llengua. A Catalunya, per exemple, en són clars exponents aquest diari, El Punt Avui, El Periódico o La Vanguardia (els dos últims, des de la seva versió en català el 1997 i el 2011, respectivament). Com ho són les experiències de periodisme audiovisual en xarxa de TVC, Catalunya Ràdio o RACC1. Aquesta dependència fa molt greu el tancament irresponsable de RTVV al País Valencià. I posa en relleu mancances actuals com la inexistència de versió en català de l'edició digital de La Vanguardia o dels dos diaris esportius més populars de Barcelona.
Finalment, s'estan consolidant diaris i mitjans digitals de tipologia molt variada. Segons control OJD de maig, les deu primeres capçaleres digitals en català aconseguien uns vuit milions d'“usuaris únics” al mes (els quatre primers, entre dos i un milió, eren: Ara.cat, Nació Digital, Vilaweb i El Punt Avui). En suma, entre tots anem bastint un ric i extens teixit de cibermitjans en català a tot el territori, d'àmbit local i temàtic, de periodicitat diversa, de mil colors i textures, que permet identificar ja al ciberespai una regió informativa de marca catalana, alimentada per una pluralitat de “periodismes.cat”.
