Laboratori Barcelona

Fa un mes, l'Ajuntament de Barcelona va presentar el llibre blanc en què 140 personalitats s'imaginen com serà la ciutat si esdevé la capital d'un nou estat. Però, francament, ja se n'hauria de preparar una segona edició perquè tothom se la vol fer capital de la seva causa. Aquesta setmana Joan Herrera demanava que Barcelona sigui la Porto Alegre europea. És a dir, que sigui la referència continental del renaixement d'una nova esquerra. Però l'independentisme amb corbata vol que Barcelona sigui el nou Boston, un atractiu pol cientificoempresarial capital del coneixement. L'independentisme sense corbata somia en una Holanda del sud. I com s'ha vist en els últims dies, l'anarquisme vingut d'arreu veu Barcelona com la seva Rosa de Foc des d'on ajudar a tombar el sistema capitalista planetari. La llista d'anhels sobre la ciutat és molt gran: els operadors turístics la tenen com la capital mediterrània dels creuers. És l'hora del pati dels Erasmus. L'escapada britànica dels comiats de solters i també solteres. El gol nord de Qatar. El Sónar és la nova Meca del so i la religió hipsteriana excomunica qui no hagi visitat Barcelona almenys un cop a la vida (si es fa en ple Mobile World Congress puntua doble). I per si això fos poc, aquesta setmana també s'ha vist que el gihadisme desitja que sigui una mena de refugi de l'islamisme radical amagat a Ciutat Vella. Per contra, Israel també es frega les mans amb una Catalunya independent i que Barcelona sigui la ciutat aliada a l'altra banda de la mediterrània. Els Estats Units s'ho miren de reüll per vendre al món que hi ha conflictes que es poden resoldre pacíficament. I com a conseqüència d'això també és normal que Barcelona sigui un niu d'espies, el Beirut del segle XXI. A veure què en surt, d'aquest laboratori múltiple. I és que explica la llegenda que, igual que el monstre del llac Ness, de tant en tant es pot veure un barceloní traient el cap a les Rambles.