Mordassa

Els qui diuen que al capdavall ens en podem estar, de fer caricatures que poden ofendre altra gent per motius religiosos, no semblen haver entès la dimensió del problema. Quan uns sorges estrenen uns kalàixnikov disparant contra una colla de dibuixants, no és per casualitat ni perquè s'hagin despertat de mal humor, és perquè uns altres de més acomodats i més espavilats fa temps que estan assenyalant objectius. Per exemple, hi ha qui demana que la Divina Comèdia desaparegui de les escoles —sobretot de les italianes, és clar; de les d'aquí no fa falta demanar-ho—. El 2006 Gherush92, una de tantes ONG ben relacionades amb l'ONU, qualificava l'obra de Dante de “racisme institucional disfressat d'art”. Entre els motius argumentats, destaca la presència del fundador de l'islam, Mahomet, en la versió de Josep Maria de Sagarra, en la fossa novena del cercle vuitè de l'infern, destinada als sembradors de cisma, de discòrdia i d'escàndol —l'islam, si bé el gran enemic d'Europa, doctrinalment era considerat una mera heretgia cristiana—: “Com una bóta que s'ha desdogat, (...) obert des de la nou fins al forat.” Ja desbocats, els censors actuals diuen que la comparació amb una bóta de vi, beguda islàmicament prohibida, agreuja la descripció del turment. Dante va resumir en la Divina Comèdia la saviesa del seu temps, i la continuarem llegint en el nostre perquè aquesta saviesa no ha caducat i encara ens importa; no la podem reescriure per mirar d'encabir Mahomet en el cel acompanyat d'un munt de verges, ni que ho demani el papa. El problema no és si fem mofa de coses sagrades, pròpies o alienes, sinó el simple fet que nosaltres tinguem llibres venerables, creences alternatives, una tradició pròpia, i el dret a riure del que ens sembli. L'islam, tot ell, per la via civil o per la militar, vol fundar una nova humanitat a partir de l'Alcorà i fer taula rasa de tota la resta. Es veu de seguida que hi ha un camí molt breu que va de la censura políticament correcta, tan laica i benvolent en aparença, a la destrucció arreu del món de santuaris budistes, esglésies cristianes i llibres profans.