Persecució

La santa inquisició s'ha tornat laica però continua perseguint les llibertats de culte, d'expressió i fins i tot d'opinió. Tenim que un escriptor arrisca la vida si tracta certs temes o certs personatges d'una manera que l'autoritat, islàmica per descomptat, considera irreverents; en realitat és la capacitat de fabulació de l'ésser humà que està amenaçada. Igualment tenim que tothom que vulgui fer caricatures o sàtires, encara que no en comparteixi la fe, ha de veure's subjectat a remots tabús, islàmics per descomptat; en realitat és la capacitat de riure que ha de ser eradicada. Ara un pastor protestant evangelista pot anar a la presó per haver dit unes quantes coses ben elementals sobre l'islam, no pas en un país islàmic sinó a la cristiana Irlanda i en un sermó adreçat a la seva parròquia. Així tronà el reverend James McConnell, a Belfast: “El Déu que adorem i servim aquesta nit no és Allah. El déu musulmà, Allah, és una deïtat pagana […] cruel […] diabòlica, a la qual el nostre insensat govern ret homenatge i ofereix incentius econòmics per guanyar-se el seu favor i fer-los contents” (als seus fidels). L'argument del sermó era més ampli: que només hi ha un Déu i que el mediador entre Ell i els homes és Jesucrist; però, allò que passa, els musulmans del veïnat van posar denúncia i la fiscalia ha intervingut. La primera regla de qualsevol religió és que les altres són error i pecat, sempre ha estat així, i el braç secular, si convenia, dreçava el cadafal. Ara que al cap dels segles, en la Cristiandat, ja els consideràvem aliens als debats teològics, tornen els poders públics a intervenir quan és del minaret que vénen queixes i laments. Tracten de dissuadir i d'intimidar, però el mossèn, en lloc de retractar-se, ha acceptat anar a judici perquè no es penedeix de res; diu que no odia els musulmans però sí que denuncia l'islam com a doctrina. Conviure mai no és fàcil, però es torna impossible si només als uns se'ls permet predicar i als altres se'ls impedeix fer-ho.