La columna
Gibraltar
El lector potser trobava a faltar un clàssic tan arrelat a la pell de brau com la cançó de l'estiu: el Penyal
Tant si llegeix com sempre el diari que té a les mans com si inverteix l'ordre de les seccions com a subversió estiuenca, el lector fidel durant l'agost potser trobava a faltar un clàssic tan arrelat a la pell de brau com la cançó de l'estiu: Gibraltar. Es tracta d'un penyal que geogràficament es troba al sud de la Península però que, en realitat, dorm al remot calaix dels auxilis del Palau de La Moncloa, al costat de l'extintor, i amb un precinte que prescriu “Obrir només en cas de crisi interna”. La nostàlgia per l'absència, però, va acabar ahir: el Ministeri d'Exteriors britànic acusa Espanya de violar la sobirania britànica amb incursions de vaixells de les forces de seguretat en aigües gibraltarenyes.
Si Gibraltar no escalava aquest estiu a la primera línia informativa no era perquè el Penyal no proveís elements d'actualitat. Gibraltar té encara el diari més antic de la Península, el Gibraltar Chronicle, que va néixer el 1801 i que viu el 214è aniversari. Gibraltar té una selecció de futbol que ha disputat quatre partits oficials en la seva breu història i un de morbós contra Escòcia al març a Glasgow, perdut per 6 a 1, en què Lee Casciaro –policia d'ofici– va fer història anotant el primer gol oficial llanito. Gibraltar té un PIB que creix al 10,3%. I més: Gibraltar viu amb neguit el desenllaç del referèndum que Cameron ha promès per votar l'adéu del Regne Unit a la UE, pel que suposaria d'aïllament del Penyal.
Quan els estius passats els titulars eren monopolitzats per la recessió i l'extresorer Luis Bárcenas, l'enrenou per les cues en l'accés al Penyal va ser aviat elevat a crisi d'estat per Rajoy, com el 2000 ho va ser la crisi del submarí Tireless per Aznar. Però ara que el Congrés no tanca per vacances per poder tramitar “els pressupostos de la recuperació”, Gibraltar no cotitza tant en la borsa de valors de La Moncloa. Invocar el Penyal, a més, té ara un efecte secundari: recordar que hi ha territoris a la Península que celebren referèndums al marge del que dicti Madrid. “Obrir només en cas de crisi interna”, resa la prescripció de la cortina de fum gibraltarenya. I, com diu Rajoy, ja ningú parla avui de crisi.
