Carta a un/a indecís/a
L'Estat espanyol no deixa elecció: per no col·laborar a emmordassar el poble de Catalunya a perpetuïtat, les pròximes eleccions han de ser plebiscitàries
El 27-S votarem sobre la independència de Catalunya. Tots (77% a l'enquesta Òmnibus del CEO d'agost de 2014) volíem poder opinar sobre un tema crucial com aquest com toca: amb un referèndum. Però Espanya ha deixat ben clar que mai no autoritzarà un tal referèndum, i així, o callem per sempre o convertim unes eleccions al Parlament, les pròximes, en plebiscitàries. Més encara, amb les seves actuacions l'Estat espanyol obliga tots els demòcrates a considerar les pròximes eleccions com a plebiscitàries. Ja que, en cas contrari, els vots emesos es fan còmplices de l'Estat espanyol per impedir que el poble de Catalunya es pugui pronunciar sobre la seva independència. I cap demòcrata no es pot permetre ser col·laborador d'un acte tan esborronador de coerció política. Així doncs, l'Estat espanyol no deixa elecció: per no col·laborar a emmordassar el poble de Catalunya a perpetuïtat, les pròximes eleccions han de ser plebiscitàries.
Tu has ponderat aquesta qüestió amb profunditat i ets conscient de la discriminació que pateix Catalunya (també un 77% a la mateixa enquesta). Saps que una Catalunya independent seria un estat de dret i una democràcia parlamentària (qualsevol altra opció és, simplement, inconcebible) i que, com a tal, el nostre futur anirà conformant-se mica en mica segons el consens social que, per definició, com a compromís entre els interessos de tots, serà una mica com tu el voldràs i una mica com tu no el voldràs, car així són les democràcies. En definitiva, has considerat tots els pros i contres segons la teva visió personal i intransferible del món i, tot plegat, no acabes de decantar-te. I, si bé seria impropi voler convèncer-te ara de la bondat de tal o qual argument, sí que, amb el teu permís, voldria compartir amb tu el pensament que segueix, a risc que soni massa càndid. Car, si no parlem amb el cor a la mà per una causa i una hora com aquestes, per quan ens reservem?
Per a molts de nosaltres, aquesta pròxima votació és LA votació de les nostres vides. Des de l'òptica política, no hi ha cap altra qüestió més important que aquesta, tal i com corrobora el fet que els pobles que aconsegueixen ser independents, inexorablement marquen la data de la seva independència en vermell als seus calendaris per sempre més. Tu ens coneixes i ens trobes cada dia: estudiant plegats; a la feina; a l'escola acompanyant els fills; al casal de jubilats; al supermercat comprant; al bar fent un tallat; a les entitats esportives; a les entitats cíviques; al carrer i a la platja; i, en definitiva, a tot arreu per on transcorre la teva vida. Compartim amb tu patiments, esforços, projectes, il·lusions i alegries. T'hem fet confidències de les nostres temences i de les nostres esperances. Ens has vist en dies bons i en dies dolents. Saps què hi ha a dins dels nostres cors i de quina fusta estem fets. Som, en definitiva, els teus amics i companys de trinxera.
Si mai has pensat com podries ajudar tots aquests companys de viatge, com intentar fer-los menys feixuga la càrrega i més lleuger el pas, tindràs molt poques oportunitats a la vida en què una sola acció teva pugui tenir un efecte beneficiós tan multiplicat, de tant impacte i que influeixi positivament en la vida de tanta gent. I només perquè no en tinguis cap dubte, et volem fer saber que, per a nosaltres, el moment d'ajudar-nos és ara i aquí, no demà, ni demà passat, ni a les següents eleccions, sinó ara i aquí, votant sí a la independència de Catalunya. Som aquí i t'interpel·lem a tu. Moltes gràcies per haver-nos dedicat la teva atenció, i el nostre més sincer agraïment si et decideixes a ajudar-nos.
