Un gran tifó a la vista

El 15 de setembre del 2008 el món econòmic va patir un dels terratrèmols més importants de la història. Lehman Brothers, una entitat financera dels EUA fundada el 1850, va fer fallida i va provocar una grandíssima crisis financera mundial. Tots en recordem la data perquè la posem d'inici de la gran crisi que ja dura 7 anys. Al setembre del 2008 les borses mundial van perdre 12,8 bilions de dòlars de la seva capitalització, de les caigudes més espectaculars de la història.

Aquell tsunami de gran magnitud va provocar unes destrosses colossals i una gran i llarguíssima depressió. Però els humans, contràriament al que solem dir, no aprenem tan fàcilment dels nostres errors i aquest setembre, set anys després, podríem estar davant d'una gran tempesta perfecta o un gran tifó. Per pal·liar els efectes de la crisi i reactivar l'economia, els grans bancs centrals han injectat en el sistema grans quantitats de diners i la liquiditat mundial ha estat molt alta i barata, un fet que té, o pot tenir, com a mínim, dos efectes secundaris: el primer és que es tornin a crear bombolles, i el segon és que creï addicció. I semblaria que els dos efectes es podrien haver produït. A la Xina, la bombolla és clara i també sembla que ha esclatat i s'està en els principis del que podria ser un gran terratrèmol, si les autoritats no són capaces o no tenen prou capacitat per mitigar-lo. De moment el govern xinès s'ha gastat 483.000 milions de dòlars per comprar accions i estabilitzar el seu mercat financer, però amb tot l'esforç, la borsa xinesa ha perdut 5.000 milions de dòlars en un mes, que és més o menys, com 5 vegades el PIB d'Espanya. Com que les ones de les crisis són expansives, els països en desenvolupament han perdut 1 bilió de dòlars i les economies desenvolupades, 4 bilions. Si sumem la caiguda de totes les capitalitzacions de les borses mundials veurem que és la segona caiguda més important, només superada per la del 2008.

L'altra banda del món, però, tampoc està millor. La caiguda de les matèries primeres i, sobretot, del petroli, posa amb moltes dificultats Rússia i distints països de l'Amèrica Llatina. Aquí el més perjudicat és el Brasil, un país que no ha d'estranyar a ningú que a hores d'ara hagi caigut en una recessió de l'1,9% del seu PIB perquè fa anys que ens n'avisava. A la crisi econòmica, s'hi ha afegit l'esclat del càncer de la corrupció a gran escala i el començament de la inestabilitat social. El descrèdit de la presidenta Dilma Rousseff i el seu govern és tan important que fa molt difícil que pugui redreçar la situació. El Brasil va estar un temps de moda i semblava que Silva de Lula era l'esperança per a un bon govern, però malgrat el seu prestigi internacional ben aviat es van descobrir casos greus de corrupció en el seu partit i en el govern. Però amb tot, al Brasil se li van concedir dos dels més grans esdeveniments esportius mundials, el mundial de futbol i les olimpíades, així doncs, a l'estiu del 2016 Rio de Janeiro es convertirà en ciutat olímpica. Els grans costos d'aquests dos esdeveniments i les denúncies de corrupció han enfurismat la societat i, amb l'agreujament de l'economia, tot això pot esdevenir un còctel letal.

Algunes causes de les caigudes més recents de l'Íbex 35 les hem d'entendre perquè grans empreses espanyoles com Santander, Telefónica, Mapfre, Abertis, Repsol o Prosegur, tenen molts interessos al Brasil, i l'empitjorament de la seva economia i la caiguda de la qualificació del seu bo a escombraria, els castiga directament en el compte de resultats. El 24,5% dels beneficis de Telefónica són deguts al mercat brasiler i el 20% del Santander, també, dues mostres que ens indiquen perfectament la importància que aquest tifó pot tenir.