El nou discurs republicà
A mesura que creix el distanciament entre la corona espanyola i la voluntat possiblement ja majoritària dels catalans i catalanes per la independència, progressa també el discurs favorable als valors republicans
El qüestionament del rol de la monarquia es fa cada dia més present en el debat públic a Catalunya. I no deu ser per alguna antipatia especial envers el segon rei de la reinstauració borbònica a Espanya. Es tracta més aviat d'un fenomen inherent a l'expansió del sobiranisme i a la redescoberta dels valors genuïnament republicans. De fet, el nou Parlament declararà la transició cap a un “estat català independent en forma de república”. Cert que els discursos de Felip VI, presentant-se a Estrasburg, a Madrid o a Astúries, com a garant de la unitat d'Espanya, ajuden a inflamar la desafecció de molts catalans envers un rei clarament aliat amb la reacció espanyolista. Però, més enllà de la cort, si veiem emergir a Catalunya la recuperació d'una visió republicana de la política i del futur del país és per la conjunció de tres factors –uns actors, uns valors i un discurs– que avancen plegats. D'una banda hi ha uns actors polítics clarament decantats cap a la defensa d'un futur republicà. Ja no és solament l'ERC de Macià i Companys, que en porta la marca a les sigles. Ni només ICV o la CUP, antimonàrquics convençuts. Ara també CDC que, tot i els seus dubtes entre “estat català” (qui ho havia de dir!) i “república”, aplaudeix el crit de “Visca la república catalana!” en el discurs d'investidura de la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Dies abans, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sorprenia tothom invocant una “república catalana sobirana, fraternal i sense fronteres”.
Dels valors ètics i polítics vinculats a la tradició republicana, no en parlaré. S'hi referia fa poc en aquest diari el professor Antoni Segura. Recordava en el seu article (22-10-15) que existeix a Catalunya “una vocació republicana que ve de molt lluny”, que “no s'afebleix amb el pas del temps” i que en l'imaginari col·lectiu “s'associa a independència”, junt amb molts altres valors (sobirania dels ciutadans, igualtat de drets, constitució pròpia, solidaritat social, etc.).
El tercer pilar del creixent acostament entre catalanisme i república és la creació de discurs. A mesura que creix el distanciament entre la corona espanyola i la voluntat possiblement ja majoritària dels catalans i catalanes per la independència, progressa també el discurs favorable als valors republicans. Un corrent d'opinió que es genera i es vehicula a través de molts mitjans de comunicació i a través de les xarxes socials. El paradigma de la paròdia dels Borbons –Joan Carles I o Felip VI i la família reial– és Polònia, el vell programa polític més celebrat de TV3. Però, més enllà dels acudits sobre la casa reial, que ha donat molt de joc als humoristes gràfics, s'han generat a la gran majoria dels mitjans de comunicació catalans corrents importants d'opinió favorables a la defensa d'un futur republicà per a la Catalunya independent. Fins i tot un diari tan monàrquic com La Vanguardia publicava (6-10-15) una entrevista amb el constitucionalista Pérez Royo que sosté que s'ha de “fer volar” la Constitució, que va ser, segons ell, l'artefacte per reinstaurar la monarquia.
Pregunta: l'evolució del catalanisme polític, després del 9-N i del 27-S, ¿no porta a pensar en una nova fase de transició que, sense abandonar els trets identitaris tradicionals, es proposa d'incorporar valors i corrents d'opinió obertament republicans, no necessàriament “nacionalistes”? ¿No és aquesta la condició per sumar al nou projecte de país una àmplia majoria social?
