Vicis i costums

Els vicis són inherents a la nostra essència. L'home des de sempre, i sembla que també molts animals, ha usat la naturalesa per intoxicar-se i obtenir punts de vista diferents de la realitat. Això en si mateix no és dolent. Sí que ho són els efectes secundaris d'allò de passar-ne de l'ús a l'abús. És quan es pot parlar realment de vici o d'addicció. Sense esmenar els menors, sempre s'ha considerat un viciós el jugador, els consumidors pertinaços de pornografia o prostitució, els drogoaddictes i els alcohòlics o els qui compaginen algunes o totes aquestes modalitats. Segons l'educació catòlica, es pot considerar vici tot el que s'identifiqui amb els pecats capitals: menjar, cardar, vantar-se, envejar, cobejar, etc. No m'estranya que la gent no els faci cas quan consideren que la vida és dolenta en si mateixa. Tot i així, els pecats capitals no han estat mesurats de la mateixa manera segons cada època, ni per autoritats religioses ni polítiques. Durant segles, concretament des de la visió misògina de l'Església que va imposar sant Pau, el sexe, una de les meravelles biològiques que ens ha estat atorgada, ha estat proscrit i considerat vici, excepte si eres papa o cardenal, o ho tenies tan clar com la tradició popular a València, que va solucionar el problema teològic amb la magnífica dita que fa: “Dels pecats del piu, Nostro Senyor se'n riu.” Com que sol ser més fàcil promulgar lleis que canviar de costums i no els ha quedat més remei que tolerar determinades transgressions, algunes fora de la llei, ara es magnifica la cobdícia com a virtut més que no pas com a vici. Es planteja fer fora els anuncis de prostitució dels diaris, hi ha obert un gran debat sobre la legalització de determinades substàncies mentre d'altres, igual o més tòxiques, són intocables o pretenen tancar la prostitució en guetos, però, han convertit el país en un gran casino. En qualsevol bar hi ha ONCE, loteria per als apuntats, rasca-rasca, 6/49, Trio, Loto Ràpid, Loto Express, màquines escurabutxaques i, mesos abans de Nadal, loteria d'entitats diverses. TV3 emetia, no fa gaire, un anunci tan emprenedor com que un despertador saltés per la finestra perquè algú havia tret una rifa. És a dir, que la cobdícia està de moda i la volen rebaixar de la categoria de pecat mortal a fet usual. De fet, només cal mirar els diaris per adonar-se que molts creuen que “dels pecats de menjar massa, Nostro Senyor en passa”.