A la tres
El procés està tocat, i què?
“Els errors post-27-S potser calia fer-los”
Alguns relators de capçalera del sobiranisme de la línia alarmista ja estan venent que si diumenge a casa nostra guanyen C's o Podemos el procés està mort. Els de la banda incombustible han començat a fabricar arguments per justificar que, encara que guanyin C's o Podemos, res no s'atura. Després venim els despistats que pensem que, encara que acabin primers Homs i/o Rufián, el procés estarà tocat igual. Tres mesos perduts han posat de manifest que la política encara no està a l'altura de la seva ciutadania.
No és pas greu. Cal tenir en compte que després de trenta-cinc anys de trist autonomisme en què les culpes sempre eren de Madrid, era previsible que la primera vegada que els nostres parlamentaris tinguessin el futur del país a les seves mans no sabessin com fer-ho per tirar endavant aprofitant l'embranzida de legitimitat de les urnes. Falta pràctica en estadística. No pas la que fa càlculs, sinó la que forma estadistes. En aquesta bugada s'ha perdut el llençol de la solvència del sobiranisme, però no pas el sobiranisme com a opció guanyadora. Ara està entre parèntesis. D'aquí a set dies començarà una altra comèdia que ens tindrà entretinguts. Segons com vagi, el serial de la investidura de Mas semblarà un curtmetratge al costat de les picabaralles entre rajoyisme, post-rajoyisme i altres vies a dues o més bandes.
Mentrestant pot ser que a Barcelona es formi govern, més pel pànic a unes altres eleccions que no pas per convicció, i si ja s'ha incomplert el primer termini per començar a legislar per a la desconnexió, la resta d'etapes s'aniran dilatant fins que algú es cansi de no estar anant enlloc o soni la flauta de la conjuntura i torni a sorgir una oportunitat com la que es va perdre amb els errors post-27-S, que potser no van ser errors sinó conseqüència de tot període de maduració.
No cal ser derrotista. La independència és un fet polític inevitable, perquè Espanya és un estat obstinadament incorregible. Acabarem amb un estat propi malgrat els esforços que estem esmerçant per fer-lo impossible.
