Companys, honor i causa

Ahir vam viure un altre 15 d'octubre, 69 anys després de l'assassinat del president Companys. Una data que s'ha convertit en retòrica política. Ofrenes al president màrtir que ja només faltava impregnar de tacticismes electoralistes. Actes institucionals sense fons i la cantarella reiterada sobre l'anul·lació del judici. S'imposa, a més, la idea que l'anul·lació no és una qüestió que afecti la figura del president Companys sinó que és un deute democràtic. Doncs no hi estic del tot d'acord. La causa franquista contra Companys hauria de ser a hores d'ara una causa de Catalunya. Per la forma i l'argumentació que es va utilitzar durant l'infame procés. I per la forma i l'argumentació que s'està utilitzant per a l'anul·lació d'aquella farsa judicial. I és clar que els franquistes perseguien el deshonor del president Companys amb aquella execució. Assassinar es pot fer de moltes maneres. A Companys el van voler assassinar de la forma més innoble. I per més que de mica en mica s'ha anat recuperant la figura patriòtica de Companys, encara queda en alguns subconscients recança respecte al president. No ens enganyem. El procés d'anul·lació del judici sumaríssim que s'està duent a terme no restaura la dignitat del president. I creure que això no és necessari és no entendre o voler obviar per què va morir Companys. L'anul·lació del judici, com els de tota la resta de represaliats del franquisme, és una necessitat democràtica. Però anul·lar el judici a Companys no suposa reparació si no es fa amb el reconeixement que se'l va assassinar perquè era president de Catalunya. Totes les morts del franquisme, que va assassinar per raons molt diverses, són execrables i condemnables. Però en el cas de Companys la seva representació democràtica de tots els catalans és d'una significació evident. Quan el govern espanyol ho obvia en la carta de reparació queda clar que es persegueix una reparació per a la democràcia espanyola sense voler restaurar l'honor dels catalans representats en Companys.