LA GALERIA
Receptes per viure bé
Existeixen medecines que curen i que no s'empassen ni s'injecten. Són medecines socials, amb un clar benefici en la salut
Anar al metge i que et recepti anar a ballar. Ara és una possibilitat. Perquè realment existeixen medecines que curen i que no s'empassen ni s'injecten. Són medecines socials amb un clar benefici en la salut mental i física, a banda que creen llaços en la comunitat. Ara els CAP de Salt estan en procés per aplicar aquest tipus de prescripcions. A una persona gran amb signes de depressió per causes d'aïllament, per exemple, li podran fer una recepta perquè s'inscrigui en una activitat al casal d'avis. O a una persona amb hipertensió la derivaran al centre esportiu del barri. I així, fent ús de totes aquelles activitats que millorin les condicions de vida del pacient aprofitant els recursos del municipi. Simplement, fantàstic.
Sortosament, tots plegats ens hem adonat, no només en l'àmbit de la medicina, que molts mals ens els hem acabat provocant nosaltres mateixos. I, en definitiva, no estem fent res més que tirar marxa enrere, recuperant maneres de fer o de ser d'antuvi. Hi va haver un moment en què semblava que totes les solucions es podien fabricar i empassar. Que ens estalviava temps per poder seguir amb el ritme accelerat que encara ara ningú s'atreveix definitivament a parar. Indiscutiblement, hi ha mals que necessiten l'avenç i la investigació per ser eradicats, o com a mínim per poder fer-hi front. Però d'altres només demanen dosis de sentit comú, de contacte humà, de suport emocional. I això, que pot semblar tan utòpic, i tan simplista alhora, en realitat se'ns presenta com una plantofada a la cara. I quan ens parlen d'aquest projecte que promou que els CAP facin receptes socials, a banda de les farmacològiques, penses que la idea és fantàstica però, sincerament, també et queda una mica cara de babaua, per les preguntes que es plantegen: no es feia abans? O, per què es feia poc? Hem arribat al punt que un metge t'ha d'escriure en una recepta que vagis a passejar pel bé de la teva salut? O que sigui necessari fer inscriure un avi al casal perquè no estigui sol? On som la resta?
Més enllà de les preguntes, que a vegades no gosem contestar perquè ens fan enrojolar, el cert és que en aquesta iniciativa s'han engegat una sèrie de mecanismes positius en molts sentits –sanitaris, municipals, participatius–. Tot plegat, amb l'objectiu d'obtenir la recepta definitiva per viure bé. Existeix?
