De set en set
Assessors
L'espectacle dels nomenaments a dit palesa el llarg camí que falta per recórrer
Cap dels partits que han tingut ocasió de governar institucions d'aquest país –Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments de ciutat– no ha renunciat a designar càrrecs de confiança i assessors de la més variada tipologia. I en aquestes darreres setmanes en què ha arrancat una nova legislatura, hem pogut veure que aquest costum no ha pas desaparegut per més que vulguem caminar cap a un país nou, on sembla que tots hem de ser tan bons i tan purs que farà l'efecte que el regne dels cels haurà baixat a la terra.
La pràctica del govern de les institucions públiques passa per desembarcar-hi escamots d'especialistes que supleixen la inseguretat executiva dels càrrecs electes i que falquen la feblesa pragmàtica dels respectius programes. I entremig se n'hi encabeixen que tenen les principals qualitats dels serveis prestats, de saber obeir i de transmetre consignes sense preguntar. Aquests darrers no fan cap falta i els primers no haurien de ser necessaris perquè totes les administracions disposen de professionals qualificats per portar a la pràctica les accions dels respectius governs. I i si no en disposen o no són prou bons, els podrien incorporar o substituir sense cap dificultat, sobretot si algun dia tenen prou valor per fer una reforma de l'administració pública que sigui funcional i no funcionarial.
Mentrestant, l'espectacle dels nomenaments a dit palesa el llarg camí que falta per recórrer abans de poder dir que tenim un país nou i el risc que haguem de resignar-nos a tenir “un país semblant”.
