Política

L’Estat es compromet a pagar el que deu a les zones mineres

El Ministeri d’Energia preveu tornar al Berguedà els 4,4 milions d’euros d’ajuts Miner que van ser víctimes de les retallades del 2012

La paralització de les ajudes va obligar molts pobles a aparcar projectes importants

El Ministeri d’Energia I Turisme del govern estatal s’ha compromès a retornar els 4,4 milions d’euros que deu al Berguedà des del 2012 en concepte dels fons Miner, les ajudes estatals que fins llavors es destinaven a les zones mineres. Després d’una reunió amb el ministre Álvaro Nadal, Esquerra Republicana de Catalunya va anunciar dimarts en un comunicat que els ajuts s’incorporaran en el programa en curs, per al període 2013-2018, segons el compromís de Nadal. Serà per mitjà d’un programa d’actuacions de caràcter excepcional.

La portaveu d’Esquerra al Senat, Mirella Cortès, i el diputat Joan Capdevila es van reunir amb Nadal a la seu del ministeri, a Madrid. Segons Cortès, el ministre Nadal sembla “predisposat a l’acord” per recuperar els ajuts pendents.

Fins a set milions perduts

Els ajuts Miner es van paralitzar l’any 2012. El Partit Socialista assegurava aleshores que el Berguedà podria arribar a perdre fins a set milions d’euros amb la fi sobtada de les ajudes. Calia tenir en compte altres subvencions vinculades als projectes beneficiaris dels fons Miner que, en no rebre els 4,4 milions d’euros, corrien el risc de perdre’s i, de fet, en molts casos així ha estat.

Tots aquests projectes que l’any 2012 van rebre la galleda d’aigua freda per part del govern del PP han hagut de buscar-se la vida o resignar-se a ser deixats de banda. El Berguedà era la comarca més afectada per la paralització dels Miner perquè era la que més se’n beneficiava des de l’any 1998, quan van començar a impulsar-los.

Un drama comarcal

Al seu moment, la notícia va deixar contra les cordes alguns municipis de l’Alt Berguedà que ja havien rebut el compromís de l’Estat de ser subvencionats amb els Miner. El cas és que des de l’aprovació fins a l’execució hi va haver eleccions i canvi de govern i, a l’hora de concedir els 4,4 milions d’euros, el govern de Rajoy va decidir aplicar les retallades i deixar sense aquests diners tots els beneficiaris.

A Saldes, per exemple, l’Ajuntament podria haver quedat arruïnat si arriba a avançar els 600.000 euros que havia de rebre de fons Miner per realitzar la portada d’aigües en nuclis i masies disseminats. En aquest cas, i segons explica l’aleshores alcaldessa, Dolors González, la crisi estava esclatant i el consistori va decidir no demanar cap préstec al banc per si els diners no arribaven. “El sentit comú em va dir que no demanés res i, a la llarga, aquesta va ser la nostra gran sort”, reconeix.

Bagà, en canvi, sí que en va avançar. El municipi va perdre més de 200.000 euros pel projecte de construcció d’un pàrquing subterrani al centre de la vila. Confiaven que les ajudes arribarien, però no va ser així.

Ara, després de més de sis anys de lluita, els municipis afectats podrien rebre aquests 4,4 milions. Però el que assegura haver aconseguit ERC només és un compromís d’un govern que en el seu moment ja es va fer enrere. Per això, els possibles beneficiaris mantenen la prudència. Tenen la lliçó apresa: del compromís a l’execució hi ha tot un món.

LES XIFRES

7
milions d’euros
és el que al seu moment el Berguedà podria haver perdut, segons les estimacions del PSC.
200.000
euros
és el que va perdre Bagà avançant uns diners que confiava recuperar amb la subvenció dels fons Miner.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]