Israel espera que deu països canviïn l’ambaixada
Després que Guatemala anunciés el trasllat a Jerusalem de la legació, Hondures podria ser el següent
Després que Guatemala anunciés dilluns que traslladarà l’ambaixada a Jerusalem, el govern israelià va anunciar que manté converses amb almenys deu països perquè, potencialment, facin el mateix. Israel tanca el 2017 amb un gran èxit diplomàtic després que el president nord-americà, Donald Trump, ratifiqués Jerusalem com a capital de l’Estat, en contra del consens internacional, en un any centrat en les investigacions per corrupció al primer ministre, Benjamin Netanyahu, i amb disturbis durant l’anomenada crisi d’Al-Aqsa.
La viceministra d’Afers Estrangers israeliana, Tzipi Hotovely, va assegurar en una entrevista que molt probablement deu països acceptarien seguir l’exemple dels EUA i Guatemala, tot i que va declinar revelar de quins països es tracta. Hores més tard l’informatiu Canal 10 va explicar que probablement el següent país a anunciar el trasllat de l’ambaixada seria Hondures. Hotovely també va explicar que les converses que mantenen se centren en el reconeixement de Jerusalem i no pas en el trasllat immediat de les legacions diplomàtiques.
Juntament amb Guatemala, Hondures va ser un dels nou països que van votar amb els Estats Units la setmana passada a l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides en una resolució no vinculant que denunciava la declaració de Trump i que va ser aprovada per majoria; per tant, l’ONU va declarar l’acció dels EUA “nul·la i buida”.
En contra de la resolució i a favor dels Estats Units hi van votar, a més de Guatemala i Hondures, les illes Marshall, Micronèsia, Nauru, Palau i Togo. Segons la plataforma de notícies Walla, representants polítics de Romania i Eslovènia també han donat suport al reconeixement del mandatari nord-americà.
El govern jordà va considerar la decisió de Guatemala una violació flagrant de la legislació internacional i de les resolucions rellevants de l’ONU. El papa va tornar a instar a una coexistència pacífica de palestins i israelians dins d’unes fronteres reconegudes internacionalment.
