Política

La formació d’imams, clau per al futur de l’islam al país

Les comunitats musulmanes i l’administració volen que es regularitzi la figura de l’imam i que es formin aquí, amb els valors de la nostra societat

Aposten per homologar la formació dels joves

Una de les idees clau amb què es treballa tant des de l’administració com des de les diferents entitats musulmanes és que la formació dels imams a casa nostra (a Europa en general) és un factor indispensable per tal que l’islam estigui en consonància amb els valors de la societat i s’emmarqui en la modernitat i s’allunyi de discursos radicals que aquí ni són propis ni tenen el suport de la comunitat musulmana. La idea és que els imams projectin una teologia propera i moderna.

La comunitat musulmana, però, també vol el reconeixement implícit de la feina dels imams, perquè la seva tasca sigui reconeguda i regulada i no ho pugui ser qualsevol i de qualsevol manera. La situació avui és que un imam no pot viure de predicar i ha de fer altres feines per sobreviure; aleshores no hi ha regulació ni control possible.

Un tercer requeriment molt important per a la comunitat musulmana i en què l’administració està d’acord és que cal estar-hi a sobre i, si cal, regular la formació dels nens i joves i que aprenguin l’islam amb professors preparats que els ensenyin la religió des de la realitat cultural del país. “Els imams han d’aprendre a predicar des dels valors del país, des dels valors que tenim a Catalunya”, diu Mohamed El Ghaidouni, que és el president de l’associació més gran de musulmans a casa nostra, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (Ucidcat), que aplega 175 comunitats i és la branca catalana de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (Ucide).

Ningú pot assegurar que mai més sorgirà un altre imam com el de Ripoll, però formant els imams aquí, en el context de la nostra realitat, serà més difícil. “El problema que tenim ara és que l’imam a Catalunya a l’hora de predicar no predica des d’una concepció de sentiment de pertinença catalana, ni tampoc adequada per a les noves generacions”, diu El Ghaidouni.

El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya insisteix, i molt, en la formació, també, dels infants i els joves, que han “d’aprendre un islam compatible amb els valors del país”. Per això proposen que els nens musulmans puguin aprendre l’islam a l’escola. “A Catalunya hi ha 85.000 nens musulmans escolaritzats i cap professor d’islam. Hem de començar a treballar amb els nens i per començar els hem d’ensenyar un islam amb una pedagogia homologada des de l’ensenyament.”

L’administració també veu com a punt clau la formació dels joves musulmans. Precisament aquesta proposta és una de les que es van debatre en una reunió que es va fer, dos mesos després dels atemptats del 17-A, al departament d’Afers Religiosos amb les diferents comunitats musulmanes. “Cal abordar la formació dels infants i joves i ajudar les comunitats a establir unes línies de formació”, explica Enric Vendrell, exdirector d’Afers Religiosos, que ha treballat al costat de les comunitats fins aquest mes de juny.

Acompanyament

Més enllà de les línies de treball, la comunitat musulmana, des dels atemptats de l’agost passat, no ha deixat de treballar amb la comunitat de Ripoll. “Hem fet amb ells diverses reunions, hem volgut donar-los suport emocional i escoltar les preocupacions de la gent, que no se sentin sols”, explica Mohamed El Ghaidouni, que alerta que “tot treball amb la comunitat musulmana, totes les respostes, s’han de donar des del coneixement de la nostra realitat”. “Hem estat molt a Ripoll i s’han sentit acompanyats. Hem de trobar línies de treball entre tots”, reivindica.

Els imams han d’aprendre a predicar des dels valors del país, una teologia propera i moderna
Hem d’ensenyar un islam als nens i joves amb una pedagogia homologada des de l’ensenyament
Hem estat molt a Ripoll i s’han sentit acompanyats. Hem de treballar tots junts
Mohamed El Ghaidouni
president Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya

“Mai vam acceptar que haguéssim fet res malament”

“Mai vam acceptar que haguéssim fet res malament, al contrari, la nostra feina sempre ha estat treballar amb les comunitats musulmanes, divulgar l’islam, incentivar el diàleg interreligiós.” Ho diu Enric Vendrell, que era director general d’Afers Religiosos en el moment l’atemptat. Després del 17 d’agost del 2017 la gent es va fer moltes preguntes, algunes no tindran mai una resposta, però l’administració va tenir clar que s’estava treballant bé amb totes les diferents comunitats religioses del país, i sobretot amb les comunitats islàmiques. “Hem treballat i avui es treballa per conèixer la diversitat religiosa del país; perquè aquesta diversitat arribi a la ciutadania, fem molta difusió. Fem acompanyament, assessorament a les diverses comunitats religioses i hem fet formació als diversos col·lectius professionals del país perquè puguin atendre correctament tots els ciutadans del país en funció de la seva religió: a les escoles, als hospitals, a la justícia....” La feina ha estat i és titànica, però Catalunya és pionera en aquest treball. El Departament d’Afers Religiosos, que ara dirigeix Marcel·lí Joan, n’és un exemple. Però també altres entitats, entre les quals hi ha l’Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós (Audir) i el Grup Estable de les Religions (GTER).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra considera que “cap tribunal, ni cap estat” pot prohibir una bandera

Barcelona

Puigdemont avisa que sense unitat no hi haurà independència

Barcelona

ERC reclama “respecte” a JxCat per la pròrroga de l’estat d’alarma: “La bunquerització no dona resultats”

Barcelona

Ábalos obre la porta a la mobilitat entre CCAA i províncies en fase 3 en funció de l’evolució de les dades

Madrid

Els comuns plantegen el boicot a Nissan: “És una mesura forta i polèmica, però pot ser necessària”

Barcelona

Rufián defensa el pacte per abstenir-se a l’estat d’alarma

Madrid

Sànchez surt de la presó per reprendre la tasca de voluntariat

Barcelona

Budó minimitza les diferències entre JxCat i ERC per l’estat d’alarma

Barcelona

Sánchez lamenta el no de Torra tot i cedir-li la fase 3

madrid