Política

Rússia critica el desplegament militar a Polònia

El Kremlin qualifica d'“amenaça” a la seguretat nacional l'arribada de tropes i tancs nord-americans al país

Rússia considera el desplegament de tancs i altres vehicles armats nord-americans a la frontera amb Polònia una amenaça a la seva seguretat nacional. “Qualsevol país pot considerar la concentració d'una presència militar estrangera a les seves fronteres negativament [...]. Així és precisament com ho veiem nosaltres”, va declarar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. “Ho interpretem com una amenaça a nosaltres i com una acció que posa en perill els nostres interessos i la nostra seguretat”, hi va afegir. Peskov va voler precisar que es tracta “d'un tercer país” que “ni tan sols és europeu” i va destacar que el que importa és el fet i no el nombre de soldats o vehicles militars. “Siguin 1.000 o 10.000, és el mateix; és un increment de la presència militar i no tinc res a afegir”, va dir.

El Ministeri de Defensa de Polònia va anunciar dimarts l'arribada de 3.000 soldats dels Estats Units al país. El desplegament s'havia de produir a finals de mes, però la Casa Blanca va decidir accelerar els plans, possiblement com a conseqüència de la victòria de Donald Trump.

A banda de tropes, els Estats Units han enviat 87 tancs M1A2 Abrams i 144 vehicles armats a Alemanya, des d'on s'han començat a traslladar direcció a Polònia.

La primera columna va creuar la frontera per la localitat d'Olszyna dimarts passat. Els Estats Units tenen previst traslladar a Polònia un total de 3.500 soldats i més de 1.300 vehicles armats. Els militars estacionaran en cinc municipis occidentals (Zagan, Drawsko Pomorskie, Skwierzyna, Swietoszow i Boleslawiec) i participaran en uns exercicis militars a finals de gener. Es tracta del desplegament més gran de tropes nord-americanes a Europa des del final de la guerra freda.

Rússia també va expressar dijous el seu malestar pel desplegament de forces al Bàltic. “Hem observat el desplegament de soldats de les forces especials dels EUA a les repúbliques bàltiques, una qüestió que no podia passar desapercebuda”, va afirmar la portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers rus, Maria Zakharova, que va qualificar la mesura de provocació.

Zakharova va relacionar aquesta decisió amb l'augment de la presència dels EUA a Polònia, i va assenyalar que existeix una “línia que avança per contenir Rússia”.

Segons la portaveu, es tractaria de “dificultar tant com sigui possible la situació de les relacions bilaterals i fer que les noves autoritats als EUA siguin ostatges de la política més aviat no amistosa cap a Rússia” de l'administració d'Obama. Zakharova va manifestar que el Kremlin espera que el nou govern als EUA no continuï aquesta política, “que provoca una confrontació entre els dos països”, i va finalitzar la seva compareixença anunciant que Moscou estudiarà mesures de resposta: “Ens veiem forçats a considerar en la nostra planificació de defensa els preparatius dels Estats Units que apunten contra Rússia, incloent-hi els estats del Bàltic.”

Rússia va respondre el mes d'octubre passat a l'anunci del desplegament de forces nord-americanes enviant míssils balístics Iskander (de curt abast) a Kaliningrad, l'enclavament rus situat entre Polònia i Lituània.

LA XIFRA

3.500
soldats
i més de 1.300 vehicles armats desplegaran els Estats Units a Polònia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Tot a punt per al 12-M: Més de 5,7 milions d’electors podran votar en 8.940 meses

barcelona
Guerra a Europa

Ucraïna assegura haver frustrat un atac terrorista a Kíiv planejat per Moscou

Barcelona
Guerra a Gaza

Israel ordena evacuar més barris de Rafah

Barcelona

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana