“Molts més” de 40.000
Com a la Diada es preveu superar de llarg el nombre de manifestants ja inscrits per donar suport demà al govern jutjat per celebrar la consulta del 9-N
Artur Mas serà el primer president de la Generalitat jutjat des de la recuperació democràtica. Per haver desobeït al Tribunal Constitucional (TC) i haver portat a terme la consulta independentista del 9-N. Va renunciar a convocar-la segons la llei de consultes catalana que el TC havia declarat inconstitucional. A darrera hora va convocar un procés participatiu sense conseqüències jurídiques però que no evitava un xoc polític amb el govern espanyol. I el TC també el va requerir a no fer-ho. La fiscalia li demana deu anys d'inhabilitació i nou a la vicepresidenta Joana Ortega i a la consellera Irene Rigau.
El malestar del moment l'evidenciava ahir el mateix primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que censura, critica i lamenta repetidament la decisió de desobeir que considera temerària d'un president i un govern. Però ahir afegia: “Jo no ho tinc clar però no tinc a Mas per un delinqüent. Efectivament, no va fer cas d'uns requeriments del TC. Però m'agradaria tenir la seguretat de viure en un país on la justícia és independent i no actua a instàncies dels partits polítics”.
Malestar
Al malestar i cert vertigen pel fet que sigui l'expresident de la Generalitat qui s'asseu al banc dels acusats s'agafen les entitats sobiranistes per aconseguir demà una nova mobilització massiva. “És molt greu. És un dels fets més greus des del franquisme. Un judici polític a un president escollit democràticament” afirmava ahir la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, qui va avançar que 500 càrrecs electes ja han confirmat l'assistència a l'acte.
Sota el lema “el 6-F ens jutgen a tots” ahir feien una crida a donar suport als encausats els dirigents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium, l'AMI, l'Associació Catalana de Municipis (ACM), amb la presència de Joan Ignasi Elena i Carme Laura Gil, del Pacte Nacional pel Referèndum; de Marta Pascal (PDeCAT); Marta Rovira (ERC); Anna Gabriel (CUP); Joan Josep Nuet (EUiA); David Companyon (ICV); Carles Sala (Demòcrates); i Jaume Asens (Barcelona en Comú).
Però també, des de la societat civil, dels màxims dirigents de CC.OO i UGT, Joan Carles Gallego i Camil Ros, així com de Josep Carles Vicente (Unió de Pagesos), Carles Sastre (Intersindical), Ruben Wagensberg (Casa Nostra, Casa Vostra), Neus Mestre (Plataforma per la Llengua) o Jordi Gusi, de la Taula del Tercer Sector.
Oportunitat pel consens
El president de l'ACM, Miquel Buch, va voler recordar que més de 900 ajuntaments van aprovar la moció a favor del dret a decidir del 9-N i va acusar l'Estat de jutjar “900 ajuntaments i més de dos milions de persones”. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va considerar el “malaguanyat judici” una oportunitat més de reivindicar “que els avenços polítics del país han estat possibles des de la pluralitat i el consens” i va fer una crida a les institucions europees perquè prenguin partit davant el que va qualificar d'estat “demofòbic”, “caduc, incapaç de resoldre el conflicte amb el diàleg”.
Cuixart va fer una crida a mantenir la mobilització al carrer, “el que ens ha fet avançar durant quaranta anys” segons ell. En substitució del president de l'ANC, Jordi Sànchez, que estava malalt, el coordinador de comunicació de l'entitat, Enric Blanes, va voler agrair als ja gairebé 40.000 inscrits a la concentració de demà, provinents d'arreu del país tenint en compte que ja s'han omplert 157 autocars, que hauran de sortir de matinada de llocs tan allunyats de Barcelona com Tremp o les Terres de l'Ebre.
Tot i que no anirà a la manifestació, el dirigent d'En Comú Podem, Xavier Domènech, també expressava ahir el seu suport als encausats i considerava normal la mobilització que es farà perquè s'està cometent una “injustícia flagrant” per part d'una política espanyola a qui acusa d'“amagar-se” darrera de les lleis per resoldre una qüestió política. Des de les antípodes s'expressava en una entrevista a EFE el líder popular Xavier García Albiol, que no va dubtar a relacionar el govern i el procés independentista amb l'Alemanya nazi: “una de les voluntats del govern és fer una llista, com La llista de Schindler, entre els que són bons i dolents, els que s'han de salvar i els que han de ser castigats per la seva traïció a la causa”. En aquesta pel·lícula dirigida per Steven Spielberg, un empresari alemany aprofita les seves influències amb el govern de Hitler per salvar un miler de jueus de ser exterminats als camps de concentració nazis.
Expectació mediàtica
El judici ha creat molta expectativa. La presidenta de l'AMI afirmava, fins i tot, que hi haurà “observadors internacionals”, a més de molts mitjans de comunicació.
Més de 300 periodistes s'han acreditat, entre els quals n'hi ha de set mitjans de fora de l'Estat espanyol. La radiotelevisió catalana anuncia que retransmetrà demà la senyal del judici a partir de les nou del matí. Ho faran tant el 3/24 com Catalunya Informació després d'haver emès en directe el recorregut que els tres encausats faran des de la plaça de Sant Jaume, on hi ha el Palau de la Generalitat, fins a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al Passeig Lluís Companys. Catalunya Informació emetrà íntegrament el judici durant tota la setmana.
LES FRASES
Referèndum en teatres i places
“Si tanquen les escoles, obrirem els teatres. Si tanquen els teatres, obrirem les biblioteques. Si tanquen les biblioteques, obrirem els centres cívics. Si tanquen els centres cívics, anirem a les places. Les places no es poden precintar”, afirmava ahir Miquel Buch com una advertència al govern espanyol que el referèndum previst per enguany es farà. Aquesta va ser la segona crida que ahir feien les entitats independentistes. El president d'Òmnium demanava confiança a aquells que dubten de la viabilitat de fer el referèndum que el govern espanyol assegura que no permetrà. Cuixart va demanar “serenor i fermesa” per tornar a posar les urnes com es va fer el 9-N. “Ho tornarem a fer. Aquest cop serà vinculant i sense deixar-nos ningú pel camí.” El president d'Òmnium Cultural insta les institucions europees a prendre partit, aquest cop, en el referèndum, a diferència del silenci que va mantenir abans i després del 9-N. En darrer terme, també adverteix el govern espanyol que “els contenciosos polítics, a l'Europa del segle XXI, es resolen amb diàleg”. Neus Lloveras també va expressar la seva “confiança absoluta amb el govern i el Parlament per tirar endavant el referèndum”. Quan se'ls va preguntar per l'operació policial de la fiscalia sense ordre judicial en el marc de la investigació sobre el cas 3% que afecta l'antiga CDC, Cuixart va defensar la lluita contra la corrupció, però hi va afegir: “No som ingenus. L'independentisme està sent objecte d'una guerra bruta de l'Estat.”
