Puigdemont ultima el govern de l’1-O

Carles Puigdemont prepara una remodelació de govern imminent: la composició definitiva de l’executiu que ha d’organitzar el referèndum de l’1-O, sense dubtes i amb la determinació d’entomar totes les conseqüències penals i patrimonials que se’n puguin derivar si el procés fracassa. Un govern de confiança i lleial, per sobre d’altres consideracions. El president de la Generalitat es va reunir durant la jornada d’ahir al Parlament amb alguns dels consellers del PDeCAT, en la que era l’escenificació definitiva d’un canvi de govern que Puigdemont sospesa des de fa dies en negociacions amb el vicepresident Oriol Junqueras i amb el president i la coordinadora general del PDeCAT, Artur Mas i Marta Pascal. Fonts coneixedores de les converses indiquen que s’albira una remodelació que també afectaria consellers republicans. En algun moment de la jornada fins i tot es va arribar a parlar d’un relleu global. Puigdemont va anul·lar ahir al vespre tota l’agenda oficial prevista per a avui.

Els consellers Josep Rull (Territori i Sostenibilitat) i Lluís Puig (Cultura), i les conselleres Meritxell Borràs (Governació) i Neus Munté (Presidència) es van reunir amb Puigdemont al seu despatx del Parlament. Amb Pascal, hi va parlar dues vegades durant el dia d’ahir. Malgrat la successió de trobades, que van tenir lloc aprofitant el ple del Parlament, el president ja s’havia reunit abans amb tots els consellers per avaluar el seu compromís amb el referèndum, amb l’objectiu de tancar un govern de màxima confiança per executar la votació fins a les últimes conseqüències. Aquest seria el propòsit de la remodelació: blindar el govern dels condicionants polítics i personals que puguin entorpir el tram final de la legislatura. Una determinació en què coincideixen el president i el vicepresident, i que comparteixen les entitats sobiranistes, amb l’ANC i Òmnium al capdavant.

L’objectiu de Puigdemont i Junqueras era accelerar els canvis i rubricar dimarts, col·legiadament, la compra directa de les urnes, com un acte simbòlic de compromís solidari del nou govern amb l’1-O. El canvi de govern, a més, aniria de bracet de la reorganització de les competències relacionades amb el referèndum, que Puigdemont podria traspassar a Junqueras, tenint en compte que el vicepresident està disposat a situar-se al capdavant de la gestió, i no tan sols de la coordinació del referèndum, com ja va determinar Puigdemont en la qüestió de confiança del setembre, situant aleshores el conseller Raül Romeva com a gestor. El vicepresident, que ha abanderat la reclamació que els actes es facin col·legiadament, defensa, en tot cas, poder forjar un equip propi i tenir marge de maniobra real sobre totes les àrees relacionades amb la votació. És a dir, que més enllà de l’àrea de Processos Electorals i Consultes Populars, que ara depèn de Governació, es preservi la coordinació interna necessària perquè les decisions s’executin a tots els departaments que mantinguin alguna competència relacionada, com ho són, per exemple, els Mossos d’Esquadra o els centres educatius.

Després de la destitució fulminant del que era el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, el que inicialment s’indicava com a relleu d’alguns dels consellers neoconvergents va anar derivant cap a una possible remodelació més àmplia que, a més d’afectar consellers clau del PDeCAT –algunes veus apuntaven fins i tot la sortida de noms com el de la portaveu Neus Munté, i només donaven per blindats els consellers Puig i Santi Vila–, s’estenia cap a al reclutament d’algun nom de confiança de Puigdemont que és a la direcció del partit, a la reestructuració de la cúpula del grup parlamentari de JxSí i arribava fins a algun o alguns consellers d’ERC.

I és que fonts del PDeCAT recordaven que per ara els imputats han estat del seu partit i apuntaven que alguns caps de departament dels republicans també haurien exposat els seus dubtes en ser sondejats pel president. Un punt que rebutjaven des de les files republicanes. Fonts d’ERC asseguren que tots els consellers republicans estan decidits a tirar endavant i que eren els neoconvergents els que reclamaven estendre la crisi de govern a ERC per no perjudicar la imatge del PDeCAT amb el procés. Fonts dels republicans, tanmateix, asseguren que estan disposats a entomar canvis amb l’objectiu de tirar endavant el referèndum amb solidesa, encara que ho creguin injust.

Puigdemont s’ha conjurat amb Mas i Pascal perquè el malestar intern que va generar al PDeCAT la sortida de Baiget no es torni a repetir. Des del carrer Provença reclamen, però, que la remodelació del govern vagi acompanyada d’un canvi en la presa de decisions, de manera que el nucli dirigent del procés sigui rellevat pels membres del govern (ja de confiança de Puigdemont), tenint en compte que són els que afrontaran els riscos d’executar l’1-O. L’exclusió de la presa de decisions dels consellers del PDeCAT, com va confessar Baiget a El Punt Avui, és una de les realitats que més ha molestat a les files convergents.

De Puigdemont depèn en últim terme, però, la nova composició de l’executiu. El president es va deslliurar dels compromisos oficials d’avui per centrar-se en la remodelació. Fonts del govern apunten que durant el matí podria fer els contactes necessaris per acabar de tancar la composició del nou govern, el que definitivament afrontarà un embat amb les institucions espanyoles de dimensions difícils de calcular.