Política

Moscou exigeix als EUA la reducció del cos diplomàtic en resposta a les sancions

El Kremlin diu que Washington té fins al setembre perquè la legació sigui com la russa en sòl nord-americà

No descarta adoptar més mesures de càstig

Moscou va prendre ahir les primeres mesures de resposta al projecte de llei dels EUA que inclou noves sancions contra l’Iran, Corea del Nord i Rússia. El Ministeri d’Afers Estrangers rus va publicar un comunicat en què dona de termini a Washington fins a l’1 de setembre per reduir el seu personal diplomàtic a l’ambaixada de Moscou i als consolats de Sant Petersburg, Iekaterinburg i Vladivostok a 455 persones, la mateixa xifra de diplomàtics i empleats tècnics russos residents als EUA.

A més, a partir de l’1 d’agost, suspèn l’ús per part dels EUA de tots els magatzems al carrer Dorozhnaia, al sud de la capital, i una finca a Serebriani Bor.

Segons el ministeri, el nou paquet de sancions aprovat pel Congrés dels EUA dijous passat contradiu els principis del dret internacional, les disposicions de la Carta de l’ONU i les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), i demostraria “que les relacions amb Rússia són ostatge de la lluita política interna als EUA”.

“L’objectiu de la nova llei”, hi afegeix el comunicat, “és crear amb l’ús d’eines polítiques avantatges competitius per als EUA en l’economia global”. Entrevistat per Bloomberg, el senador rus Andrei Klimov, vicepresident del Comitè d’Afers Estrangers de la cambra, no va descartar noves mesures “asimètriques”.

El dia abans el president Putin havia avançat la possibilitat d’una represàlia. “Si això passa [l’aprovació de sancions per part dels EUA], serà lamentable”, va dir. “Es tracta d’un intent descarat de fer servir els seus avantatges geopolítics en una competició per assegurar els seus interessos econòmics, i de fer-ho a costa dels seus aliats”, va declarar el president rus, que va qualificar la proposta de “cínica”. Putin va advertir que se li està acabant la paciència: “Com vostès saben, estem mantenint la calma i la paciència, però en algun moment haurem de respondre, és impossible tolerar indefinidament aquest comportament cap al nostre país.”

Aquesta nova mesura dels EUA no només ha fet enfurismar Moscou, sinó també els seus socis a Europa, ja que permet sancionar les empreses que cooperin amb companyies russes del sector de l’energia. El ministre d’Afers Estrangers alemany, Sigmar Gabriel, i el canceller austríac, Christian Kern, van publicar el 15 de juliol un comunicat conjunt per manifestar el seu enuig: “Els instruments de sanció polítics no poden utilitzar-se en connexió amb interessos econòmics [...] El subministrament energètic a Europa és una qüestió d’Europa, i no dels EUA!”

Empreses afectades

Segons fonts d’ÖMV i Voestalpine –dues empreses austríaques que participen en la construcció del gasoducte Nord Stream 2– citades per l’agència russa TASS, les companyies estan seguint de prop els esdeveniments i, en principi, s’adheriran als compromisos contractuals.

LA XIFRA

455
persones
és el límit de la presència diplomàtica que imposa Rússia als EUA com a resposta a la llei de sancions.

LA FRASE

[Els EUA] fan servir instruments polítics per obtenir avantatges competitius en l’economia global
Vladímir Putin
PRESIDENT DE RÚSSIA


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
memòria històrica

Identifiquen mig miler més de brigadistes desapareguts durant la Guerra Civil

barcelona
estat espanyol

La Fiscalia Europea investiga la denúncia a Begoña Gómez

barcelona
Guerra a Gaza

L’ambaixador palestí diu que el reconeixement arriba en “el moment propici”

Barcelona
política

Bolaños dona la cara pels jutges en l’aplicació de l’amnistia

madrid
guerra a europa

Putin avisa Europa de conseqüències si s'usen armes de l'OTAN contra Rússia

barcelona
estat espanyol

Díaz acusa el PSOE de deslleial per no haver informat Sumar de l’ajuda militar a Kíiv

barcelona
Guerra a Gaza

Noruega celebra el reconeixement de Palestina com un “dia especial”

Barcelona
Guerra a Gaza

Irlanda afirma que Europa pot fer “molt més” per aconseguir un alto el foc

Barcelona
Política

Quatre mesos per renovar la senyera esparracada del castell de Montjuïc

Barcelona