“Com si fossin terroristes”

Les famílies dels catorze alts càrrecs de la Generalitat detinguts durant la jornada de dimecres han viscut, o continuen vivint, unes hores d’una gran angoixa. Les queixes són variades però en totes elles sembla que resideix la indignació per la manca d’informació sobre els seus familiars que han patit i per haver estat protagonistes d’unes detencions que semblen més pròpies d’un grup terrorista. L’exjugador de handbol del FC Barcelona, Milan Kalina, marit de Mercè Martínez, tècnica de l’àrea de Sostenibilitat Financera de la Generalitat, mirava de transmetre ahir, instants abans que Martínez fos posada en llibertat, “la impotència i la desesperació que se sent quan set guàrdies civils s’emporten a la teva dona i ni tan sols et donen una explicació”.

Dimecres al matí, Milan Kalina era a casa seva. De cop va aparèixer la seva dona envoltada d’agents. “Estimat, no t’espantis, perquè venen a registrar el pis”, va ser el primer que li va dir ella. L’actitud d’aquells guàrdies civils, relata, “va ser de prepotència absoluta”. “On la porteu?, vaig preguntar-los. Ja li trucarà ella, va ser la seva única resposta”. Quan mirava d’esbrinar què estava passant, la resposta va ser: “Calli i deixi’ns fer la nostra feina”, explica.

Kalina sent que els han tractat “com a terroristes” i que l’ofensiva de l’Estat espanyol “ha començat pels més innocents i vulnerables, amb la intenció de posar-los la por al cos”. Ho estan aconseguint? “Ben al contrari. Soc més rebel que mai”, subratlla. L’instant en què s’emporten la parella detinguda és dels més angoixants, però explicar els fets als fills també és un d’aquells malsons que no desitjaries ni al teu pitjor enemic. “Els meus fills, de 15 i 17 anys, em van trucar plorant perquè no entenien res”, revela. “Els vaig dir que estiguessin tranquils, que la mare no ha fet res d’il·legal i que no havíem de patir”, prossegueix.

Que la Guàrdia Civil actués davant la seva filla de només cinc anys també és, per Susana Tercero, un dels aspectes que encara fa més deplorable la detenció del seu marit. Ell és Joan Ignasi Sánchez, assessor del Departament de Governació en matèria de comunicació. La Guàrdia Civil va entrar a casa seva quan Sánchez esmorzava amb la seva filla, poc abans de portar-la a l’escola. “No el podien detenir quan arribés a la feina o quan ja hagués deixat la nena? No podien estalviar-se el xou?”, lamenta... Ella va marxar ben d’hora a treballar i es va assabentar de la detenció del seu marit quan va observar diverses trucades al mòbil. “Ja hi havia amics a casa per donar-nos suport i jo no sabia què estava passant”, recorda. Un cop a casa, encara va coincidir amb el seu marit, mentre escorcollaven l’habitació de l’ordinador. Admet que el tracte de la Guàrdia Civil “va ser correcte en tot moment”; cosa que no impedeix que senti ràbia davant els fets viscuts. “El meu marit no ha comès cap il·legalitat. No ha comès cap delicte de sedició”, explica. No amaga que, en vista de les amenaces de l’Estat, “ens esperàvem qualsevol cosa”. Susana Tercero llença un missatge per als que creuen que el camí de les detencions motivarà la marxa enrere dels que volen votar. “Endavant! No perquè no tinguem por i siguem valents sinó perquè ja no estem parlant d’independència sí o independència no, sinó que estem defensant la democràcia.”