Setge al procés sobiranista
Ofensiva legal del govern contra la repressió de l’1-O
Presenta un recurs contra la resolució de la magistrada que ordena a la policia actuar contra els col·legis electorals
També està ultimant una querella contra el fiscal general de l’Estat i el superior de Catalunya
El govern ha decidit fer un pas endavant contra l’ofensiva judicial desplegada per l’Estat espanyol amb l’objectiu de reprimir la celebració del referèndum de demà i ha posat en marxa una contraofensiva jurídica en diversos fronts. L’estratègia del govern té com a fonament el convenciment que l’Estat ha vulnerat l’ordenament jurídic i demana l’empara dels tribunals, tant dins del territori espanyol com en l’àmbit europeu. En paraules del conseller de Justícia, Carles Mundó, es tracta de plantar cara a la “causa general contra l’independentisme” que promou el govern d’Espanya.
La primera decisió és la més peremptòria, ja que és el recurs presentat contra la resolució dictada dimecres per la magistrada Mercedes Armas, que ordena a la policia “impedir, fins a l’1 d’octubre, la utilització de locals o edificis públics per a la preparació de la celebració del referèndum”. El recurs es va presentar ahir al matí i demana a la jutgessa que es pronunciï abans de demà.
En el recurs, de dotze pàgines, s’argumenta que les mesures de repressió policial ordenades per la magistrada no són pertinents, perquè demà no hi haurà cap delicte a combatre, sinó la celebració d’una votació que el govern defensa que és legal. En aquest sentit, l’advocat de la Generalitat sosté que, amb l’ordre d’enviar la policia contra els col·legis, la magistrada Armas vulnera diversos drets fonamentals dels ciutadans, entre els quals, el de la inviolabilitat del domicili.
L’advocat del govern considera que, per accedir als col·legis electorals, la policia necessitarà una ordre d’entrada i escorcoll específica i que aquest requisit no es pot ventilar amb la interlocutòria de la magistrada. L’advocat de la Generalitat també sosté que la resolució judicial no respecta el principi de proporcionalitat i que cal actuar amb “una ponderació adequada del risc que intervencions com les ordenades poden suposar per a l’ordre públic”. A més, adverteix que, si es fa efectiu el tancament de col·legis, es posarà en risc el normal funcionament de molts serveis públics com ara centres socials, ambulatoris i activitats extraescolars que es duen a terme dins dels centres educatius, entre d’altres.
El recurs no atura la interlocutòria de la jutgessa, però el conseller Mundó va precisar ahir que esperen que respongui abans de demà. Mundó tampoc va poder aclarir si la resolució d’Armas anul·la l’ordre del fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que manava a la policia impedir qualsevol tipus de votació a cent metres dels col·legis
Contra els fiscals
Precisament, el fiscal Romero de Tejada i el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, són l’objectiu d’un altre front de l’ofensiva jurídica engegada pel govern. Mundó va explicar que s’està ultimant la presentació d’una querella contra els dos fiscals en què se’ls acusarà dels delictes de prevaricació i usurpació de funcions. En el cas de Romero, el conseller va assegurar que, dictant ordres a la policia, s’ha excedit en les seves funcions en un cas que ha judicialitzat.
Altres iniciatives jurídiques del govern són, d’una banda, la recusació del jutge d’instrucció 13 de Barcelona que va ordenar les detencions dels membres del govern i, de l’altra, la presentació d’un recurs contra el secret de sumari ordenat pel mateix magistrat. També s’ha recorregut al Tribunal Europeu de Drets Humans contra la cadena de detencions.
El conseller Mundó va fer aquestes declaracions en una intervenció al centre de premsa internacional, on va presentar un decàleg de violacions de la legalitat que “ha perpetrat” el govern espanyol. Entre les circumstàncies que es denuncien, hi ha el desplegament de 10.000 efectius de la policia i la Guàrdia Civil, circumstància que es considera una “provocació”.
El TC, de guàrdia
Per la seva banda, el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, ha demanat a la resta de magistrats del ple que estiguin localitzables aquest cap de setmana coincidint amb l’1-O. La mesura es pren per tal que el ple pugui actuar amb celeritat i es pugui reunir, per exemple, si el govern torna a crear la sindicatura electoral.
Mas recorre contra la fiança de 5,2 milions d’euros
La defensa de l’expresident de la Generalitat Artur Mas ha recorregut contra la petició de fiança de 5,2 milions d’euros imposada pel Tribunal de Comptes pel desviament de diners públics per organitzar la consulta del 9 de novembre del 2014 al·legant indefensió i irregularitats en la tramitació del procediment, informa Efe.
Amb aquest recurs, l’advocat de Mas, Rafael Entrena, intenta aturar l’execució de la resolució del Tribunal de Comptes, que va donar a l’expresident català un termini de quinze dies per abonar aquesta quantia si no vol que es procedeixi a l’embargament dels seus béns.
A més d’Artur Mas, el recurs l’han presentat l’exconsellera Joana Ortega, per a la qual el tribunal ha estimat una responsabilitat de 0,8 milions; Lluís Bertran, exsecretari general de Governació, i Josefina Valls, llavors directora de serveis d’aquest departament.
El recurs exposa la “irregular” tramitació que han seguit les diligències preliminars i les actuacions prèvies, així com la “indefensió material” generada, cosa que afecta, segons l’advocat dels implicats, “la validesa de totes les actuacions fins ara”.
En l’escrit del recurs, el lletrat argumenta que als seus representats no se’ls va notificar la fiança fins que se’ls va citar al Tribunal de Comptes, el dia 25, i encara que reconeix que això és ajustat a llei, recorda que “les lleis han de ser interpretades de la manera més favorable per a l’efectivitat dels drets fonamentals i d’acord amb la Constitució”.
